Resultats de la cerca

El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…

Fou jugador entre d’altres del FC Barcelona Posteriorment, passà a exercir d’entrenador al club blaugrana Dirigí equips de les categories inferiors i la temporada 1958-59 passà al primer equip, amb el qual aconseguí el primer doblet, Lliga i Copa, amb jugadors com José Luis i Alfonso Martínez, Nino Buscató i Juanito Canals Després d’una temporada més al FC Barcelona, s’allunyà del bàsquet d’elit i passà a entrenar el Club Bàsquet Institució Montserrat Posteriorment collaborà amb altres equips en l’àmbit formatiu, especialment amb el Club Bàsquet Llinars

Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial

Primer comte de Shaftesbury Durant la guerra civil 1642-49, començà lluitant a favor del rei, però el 1644 abandonà la causa reialista i es passà al Parlament Acabada la guerra, es convertí en home de confiança de Cromwell Cap al 1660 es passà a la causa de la Restauració i fou un dels comissionats pel Parlament per a demanar a Carles II que tornés a Anglaterra Fou membre del consell privat de Carles II, que l’ennoblí i el féu lord canceller 1672 A partir del 1673 passà a l’oposició i en fou el portaveu al Parlament A causa de la seva oposició al germà i hereu de Carles II, el futur Jaume II…

Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892

Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut

Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa llatí i humanitats i als Seminaris majors de València filosofia escolàstica, història i literatura i de Salamanca teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta 1951 El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet Les seves obres més destacades són La conquesta Catalana de 1235 1976, Els Llibres d’Entreveniments 1981, Santa Eulàlia…

El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l’exèrcit francès El 1704 passà al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei arxiduc Carles III Lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó i al Camp de Tarragona El 1713 fou evacuat i passà a Viena, on més tard es féu monjo

Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme

La temporada 1979-80 s’incorporà a les categories inferiors del CP Sant Josep de Badalona El 1982 passà al CB CIBES, després al Betània-Patmos, i el 1984 arribà al CB Hospitalet i debutà a la primera divisió femenina Amb la desaparició d’aquest equip passà al Masnou Basquetbol 1986-89 Fou internacional juvenil i absoluta amb la selecció espanyola