Resultats de la cerca

Fou professor de dibuix i callígraf Sota el pseudònim de Lluís Puigdalt , pels seus coneixements de la llengua francesa i per la relació que tenia amb el grup de Frederic Soler , hi collaborà a  Les modes 1866, adaptació en vers de La famille Benoiton de Victorien Sardou, intent poc reeixit d’aproximació al drama realista francès Se li ha atribuït erròniament el pseudònim d’ Enric Carreras , de Frederic Soler

Autodidacte, treballà en publicitat i fotografia fins a la fi dels anys setanta, que es dedicà a l’assessoria i la normalització lingüístiques a l’Administració catalana Els anys cinquanta començà a escriure poesia en català i estudià també solfeig, piano i contrapunt, coneixements que li serviren per a compondre música i lletres per al grup Estrop 1963-67 El seu primer recull en català,  L’home i el límit no publicat fins el 1968, li valgué el premi Carles Riba del 1963 Els anys següents fou un assidu participant als Jocs Florals, i el 1972 fou nomenat mestre en gai saber Posteriorment…

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig — Moià 1802, entrà d’aprenent 1757 a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa això li permeté, després de l’examen de rigor 1780, d’installar-se com a fabricant Edificà la seva fàbrica al Raval Barcelona a partir del 1783 el 1791 ocupava 1500 persones El 1808 hi installà un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints El…

Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65

Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb

Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’…