Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de…

Fou professor de medicina operatòria el 1812 i, més tard, cap de cirurgia de l’Hôtel-Dieu Fou metge de Lluís XVIII, que li atorgà el títol de baró, i de Carles X Amb Laënnec i Bayle donà gran importància als estudis d’anatomia patològica, base dels seus progressos quirúrgics Descriví la retracció de l’aponeurosi palmar malaltia de Dupuytren i una varietat de fractura del peroné Llegà una important quantitat a la facultat de medicina de París, la qual serví per a crear un museu el museu de Dupuytren, on hi ha una extensa collecció d’anatomia patològica

Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de…

Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de…

Fou professor d’anatomia patològica a la Universitat de Copenhaguen 1900 El 1926 rebé el premi Nobel de medicina per les seves investigacions sobre el càncer

És autor de Sepulchretum anatomicum 1679, on recollí el nombre més gran d’observacions d’anatomia patològica publicat fins aleshores Són particularment importants les descripcions que féu de la tuberculosi

Publicà, entre d’altres obres, Anatomia patològica dels ganglis simpàtics 1921, Nous tumors miogènics 1925 i Canvis allèrgics dels vasos sanguinis 1933 Descriví el tumor del múscul que porta el seu nom mioblastoma

S'especialitzà en anatomia patològica, on féu aportacions bàsiques És coneguda també una malaltia que duu el seu nom La seva obra més important és Handbuch der pathologischen Anatomie , en tres volums 1842-46

Fou director del servei d’anatomia patològica de l’hospital de Washington i el deixeble més important de Ramón y Cajal Introduí noves tècniques d’impregnació metàllica en l’estudi de la histologia del sistema nerviós

Expert en la dissecció de cadàvers, fou un dels iniciadors de l’anatomia patològica Com a clínic hom el recorda pel seu extens tractat Praxis medicae opus 1602-08, on hi ha la primera explicació etiològica de la cataracta suffusio