Resultats de la cerca

Filla del rei Alfons VII de Castella-Lleó i de la seva primera muller Berenguera de Barcelona Arran de les paus de Sòria 1153 entre Castella i Navarra, fou esposada amb el rei Sanç IV de Navarra, amb el qual es casà el 1157

Menà una política que apuntava a la defensa davant el perill musulmà Coronant Carles el Calb 875 inicià l’ús papal de la coronació dels emperadors Féu les paus amb Bizanci, rehabilità el patriarca Foci i patrocinà l’activitat missionera de Ciril i Metodi, així com llur traducció de la litúrgia a l’eslau

Obtingué l’erecció de l’arquebisbat de Gniezno 1000 S'apoderà de Cracòvia — definitivament unida a Polònia — , Silèsia, Lusàcia, Moràvia i Bohèmia 1003, conquestes que, excepte Bohèmia, li foren reconegudes, a canvi de rebre'n vassallatge paus de Magdeburg i Bautzen, 1013 i 1018, per l’emperador Enric II, a la mort del qual es coronà rei de Polònia

Fill del duc Lluís I, féu assassinar, fent-li costat la noblesa savoiana, el canceller de Savoia Giacomo Valperga, acusat de treballar a favor del rei francès Lluís XI, el qual féu empresonar Felip 1464 Posteriorment es posà al servei del duc Carles I de Borgonya, però després l’abandonà, i féu les paus amb Lluís XI, que l’omplí d’honors

Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França

Ambaixador a Bucarest 1913-14, s’esforçà perquè Romania entrés a la guerra a favor dels estats centrals El 1916 fou nomenat ministre d’afers estrangers Aconsellà a l’emperador Carles I una pau per separat amb els aliats, sense abandonar l’aliança alemanya El 1918 dimití a causa dels recels dels aliats després de les paus amb Rússia i Romania Escriví Im Weltkriege ‘Durant la guerra mundial’, 1919

Ramon Berenguer III li empenyorà el Castell Vell de Barcelona que tenia infeudat el veguer Arbert Es negà després a retornar-lo, tot declarant-se ell i els seus germans en rebellia Fetes les paus, obtingué del comte, en compensació, els usatges nous creats sobre les fleques, les tavernes, el blat i les carnisseries del mercat de Barcelona Sembla que fou veguer de Barcelona entre el 1123 i el 1139

Paborde de València i sagristà de Vic Amic de Joan Boscà , assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja 1542 El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic

Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal