Resultats de la cerca

Milità en el Rancho Castelldefels 1976-87 i guanyà la primera Copa de la Reina de l’handbol català 1980 Fou 41 vegades internacional amb la selecció espanyola i marcà 39 gols Posteriorment es dedicà a l’esquaix, guanyà dos Campionats de Catalunya i formà part de la selecció espanyola En aquest període fitxà pel Rancho Castelldefels per reforçar l’equip en les fases d’ascens a la màxima categoria Dirigí la selecció catalana juvenil d’handbol la temporada 1980-81 i el 1982 fou segona entrenadora de la selecció espanyola de promeses juvenils i cadets femenines Professionalment es dedica a la…

Vinculat al Club Natació Barcelona, després de la Guerra Civil Espanyola fou clau en el reconeixement del patí de vela com a modalitat Ocupà el càrrec de president comodor de la International Patin Saling Association Fou campió d’Espanya en la classe MFI i subcampió en snipe Tingué diferents responsabilitats al CN Barcelona i a la Federació Espanyola de Vela i exercí de secretari de la classe finn Al marge de la vela, fou directiu del Reial Club Deportiu Espanyol i un dels fundadors del Saló Nàutic Internacional de Barcelona L’any 1982 publicà Cómo organizar una regata Collaborà…

Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona, mentre exercia com a crític musical en diferents publicacions de la ciutat, com ara la revista "Joventut" i el diari "La Publicidad" Les seves crítiques eren molt valorades perquè eren ben documentades i pel seu criteri imparcial Encara que mai no renuncià a la crítica, la seva aportació més important fou com a musicòleg i dinamitzador de la vida musical Fortament influït per F Pedrell, centrà els seus esforços a donar a conèixer la música de R Wagner Amb l’objectiu de popularitzar-ne la música i les idees estètiques, fundà i presidí l’…

Estudià dret, però aviat es dedicà a la seva vocació, la música El 1901 fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana, per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner, Mozart, Gluck, Schumann, Berlioz i Debussy, entre d’altres Fou crític musical de “Joventut” i la “La Publicidad” 1916-18, on defensà apassionadament l’obra de Wagner, a qui considerava poeta per damunt de tot Fou secretari del patronat de l’orquestra Pau Casals 1920-39 Publicà un Cançoner selecte recull de lieder dels grans mestres…

Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió…

Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música Fou crític de Joventut , on defensà apassionadament l’obra de Wagner El 1901 fundà l' Associació Wagneriana , per a la qual traduí al català les obres escèniques de Wagner amb indicació dels temes musicals, de Mozart, i algunes de Gluck, Spontini, Schumann, etc Publicà reduccions per a cant i piano de Lohengrin 1906, Els mestres cantaires 1907, Tannhäuser 1908, Tristany i Isolda 1910, Parsifal 1929 Traduí els assaigs wagnerians La música del futur i Art i revolució Publicà un Cançoner selecte amb obres de Schubert, Beethoven, Schumann, Bach…

La seva veritable identitat encara no ha estat revelada Documentat entre el 1356 i el 1410 Consta documentalment que illustrà, entre altres obres, unes Hores de Santa Maria per a la reina Elionor de Sicília, unes Ordinacions de cort 1359 i un Libre dels feits del rei Jacme per al rei Pere Hom ha considerat que participà en la illuminació del Llibre de Privilegis de la ciutat de Barcelona, conegut amb el nom de Llibre verd

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991,…

Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El solutrià de…

Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte 1905 Fou…