Resultats de la cerca

Descriví una síndrome, anomenada síndrome d’Argyll-Robertson , caracteritzada per la pèrdua del reflex fotomotor, amb conservació del reflex d’acomodació i de convergència

Fou visir del califa fatimita al-Mustanṣir Malgrat la pèrdua de Damasc 1076 davant els turcs, donà l’última flamarada de vitalitat a la ja decadent dinastia

Hagué d’afrontar les escomeses dels croats pèrdua de Damiata, 1219 recuperada posteriorment i diverses intrigues familiars Hàbil diplomàtic, fou un protector de la cultura, i féu acabar la construcció de la ciutadella del Caire

Fill i successor d’Esteve V Sobirà feble i de poca autoritat, sostingué diverses lluites internes entre les faccions de la noblesa, les quals provocaren la pèrdua de la seva hegemonia als Balcans i a Galítsia

Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país

Professor a la Universitat de Kiel 1857, les seves contribucions més remarcables afecten el camp de la cirurgia d’urgència, com ara la bena elàstica, que, enrotllada en una extremitat, permet de fer intervencions quirúrgiques sense pèrdua de sang Els seus manuals sobre primeres cures foren els millors de l’època i els que assoliren més difusió

El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel

És autor d’una cassida, coneguda per Nūniyya , on canta la pèrdua de les ciutats andaluses conquerides per Jaume I de Catalunya-Aragó i per Ferran III de Castella-Lleó Fou traduïda per Valera imitant el metre de les cobles de Jorge Manrique Més tard hom hi afegí d’altres versos que ploren les pèrdues d’altres ciutats

Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l’ocupació francesa Detingut aquest per abús de poder març del 1810, Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d’autoritat Pel juliol del 1810 fou substituït per Charles Blondel

Ministre d’hisenda del 1823 al 1832, durant la crisi econòmica produïda per la pèrdua de les colònies d’Amèrica Com els seus predecessors, intentà d’eixugar el deute públic amb reformes tributàries Afavorí el procés d’industrialització a Catalunya i el proteccionisme, raons per les quals fou ajudat per homes de negocis i institucions com la Comissió de Fàbriques catalans