Resultats de la cerca

Vida Descendent d’una família noble florentina establerta a Roma, encara molt jove es traslladà a Florència, on ingressà al convent de Santa Annunziata l’any 1573 i es formà com a cantor Més tard, també a Florència, estudià música sota el mestratge de Cristofano Malvezzi El 1588 començà a servir a la cort del gran duc Ferran I de Mèdici com a cantor Alguns anys més tard, el 1591, obtingué el càrrec de director musical de la cort Molt probablement durant la dècada del 1580 participà en les discussions de la Camerata Fiorentina promoguda pel comte Giovanni Maria Bardi L’any 1583 prengué part,…

Fou un membre destacat de la Camerata Fiorentina i posà en pràctica les seves teories sobre el drama musical en la que hom considera la primera òpera pròpiament dita, Dafne 1597, avui perduda Més tard escriví Euridice 1600, l’òpera més antiga conservada, i en l’estrena de la qual interpretà personalment el paper d’Orfeu Deixà també madrigals i altres obres escèniques

Exercí la docència, a l’Uruguai, i el periodisme abans de dedicar-se plenament a la literatura Publicà la seva primera obra el 1963, Viviendo , una recopilació de contes, a la qual seguiren una segona del mateix gènere,  Los museos abandonados 1968 i la novella El libro de mis primos 1969 Amb l’establiment de la dictadura militar, el 1972 marxà de l’Uruguai i s’establí a Barcelona, encara que entre el 1974 i el 1975 s’exilià a París Des del 1975 resideix a la Ciutat Comtal Entre la seva extensa producció literària cal destacar també les novelles  La nave de los locos 1984,  La última noche de…

Fou el primer a intentar una demostració científica del monoteisme Escriví Presbeía perí Khristiaōn ‘Intercessió a favor dels cristians’, adreçada a l’emperador Marc Aureli, i Perí anastáseōs nekrōn ‘Sobre la resurrecció dels cadàvers Festa 6 d’agost

Membre d’una família aristocràtica enriquida gràcies al comerç, fou un home culte, que aprengué composició i tocava el llaüt i el clavicordi Fou també un gran protector de les arts en general Formà part de la Camerata Fiorentina , institució que aspirava a la recuperació del teatre i la música de la Grècia clàssica Més tard s’associà amb el poeta O Rinuccini i el compositor J Peri i creà un altre grup, sovint anomenat també camerata , que tingué un paper essencial en el desenvolupament primerenc de l’òpera Gràcies a l’esforç de tots tres veieren la llum els que es consideren…

Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie

Vida Fou deixeble de Luca Bati, de qui arribà a convertir-se en assistent a Sant Llorenç de Florència el 1602 Quan el compositor era encara molt jove ingressà a la Compagnia dell’Arcangelo Raffaello o della Natività, una confraternitat laica amb molta activitat musical, on entrà en contacte amb personalitats com Cosimo de Mèdici, el poeta Ottavio Rinuccini, Jacopo Peri o Giovanni Bardi El 1607 esdevingué mestre de capella d’aquesta entitat El mateix any començà a relacionar-se amb la família Gonzaga de Màntua El 1608, durant les festes de Carnaval, es representà en aquesta ciutat el seu drama…

Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613

Es destacà amb l’estrena de Norma , de Bellini, a Milà 1831, i aviat esdevingué una figura mítica El 1833 es presentà a París Bellini escriví per a ella I Puritani 1835 i Donizetti el paper femení de Don Pasquale 1843 La seva cosina Carlotta Grisi Visinada, Ístria 1819 — Ginebra 1899 fou cèlebre com a ballarina i soprano alhora El 1841 estrenà a París Giselle , d’Adam, i el 1843 La Péri , de Burgmüller

Estudià a París amb Ernest Guiraud Aviat es destacà com a compositor, i el 1897 el seu scherzo simfònic L’apprenti sorcier assolí un èxit tal, que ha restat al repertori habitual d’orquestra Influït per Wagner a l’òpera Ariane et Barbe-Bleue 1907 i al “poema dansat” La Péri 1912, restà, però, atent als nous corrents musicals Fou crític musical de diverses revistes el 1948 hom publicà el recull Écrits de Paul Dukas sur la musique Un dels seus deixebles fou Olivier Messiaen