Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Ramon de Trobat i Vinyes
Història del dret
Advocat.
Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’…
,
Diògenes Laerci
Literatura
Escriptor grec.
Fou autor d’un recull de doctrines i vides de filòsofs, en deu llibres, obra incompleta i que ofereix un material valuós per a conèixer les escoles filosòfiques antigues Personalment devia ésser epicureista Publicà també uns Epigrames fúnebres
Francesc de Montflorit
Escultura
Escultor.
Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina
Teréz Brunswick de Korompa
Educació
Pedagoga hongaresa.
Influïda per Pestalozzi i per Samuel Wilderspin, l’obra dels quals conegué personalment, el 1828 fundà els primers jardins d’infants a Hongria amb el nom d' Angyalkert ‘Jardí dels àngels’ Féu donació de tota la seva fortuna per a la creació d’escoles i per a d’altres institucions educatives
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Romans, duquessa d’Àustria i Estíria, tercera filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega
Hug II d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1321-35), considerat per alguns fill il·legítim del jutge Marià III i de Paulesa de Serra.
El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part de Jaume II Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills
Iacopo Peri
Música
Compositor italià.
Fou un membre destacat de la Camerata Fiorentina i posà en pràctica les seves teories sobre el drama musical en la que hom considera la primera òpera pròpiament dita, Dafne 1597, avui perduda Més tard escriví Euridice 1600, l’òpera més antiga conservada, i en l’estrena de la qual interpretà personalment el paper d’Orfeu Deixà també madrigals i altres obres escèniques
Edmond Martène
Història
Erudit francès.
Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums
Houston Steward Chamberlain
Filosofia
Literatura alemanya
Filòsof i escriptor alemany d’origen anglès, un dels teòrics en els quals s’inspirà el nacionalsocialisme.
En acabar els estudis s’establí a Viena, on començà un estudi sobre Richard Wagner, el qual conegué personalment es casà amb una filla del compositor La seva obra principal, Die Grundlagen des neunzehten Jahrhunderts ‘Els fonaments del segle XIX’, 1899, que acusa la influència del pensador francès JA Gobineau, és una interpretació de la història basada en la idea de la superioritat de la raça ària
‘Anbasa ibn Suḥayn al-Kalbī
Història
Sisè valí de l’Àndalus (721-726), nomenat pel valí d’Ifrīqiya.
Després de les derrotes sofertes pels seus generals enfront del duc Eudó d’Aquitània, ell personalment dirigí des de Narbona una gran expedició a la Gàllia 725 en la qual conquerí Carcassona, Nimes i Autun, les dues primeres per capitulació pactada Això suposava la permanència del càrrec comtal a mans dels gots ‘Anbasa tractà amb moderació tota la Gàllia gòtica Morí en lluita contra els francs
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina