Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Pietat Fornesa i Alviñà
Flors (1951), de Pietat Fornesa i Alviñà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Es formà a Llotja Barcelona 1932-36, i obtingué el títol de professora de dibuix el 1940, a València, on residia amb el seu marit, el compositor Joaquim Homs Tornà després a Barcelona Entre la seva obra sobresurten mig miler d’obres a l’oli sobre paper, especialment paisatges i natures mortes, amb una gran sensibilitat pel color, que palesen la influència de Hokusai i del fauvisme més pur Conreà també la illustració de llibres
Michael Lochner
Portalada de la Pietat de la catedral de Barcelona, obra de Michael Lochner
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor germànic, establert a Barcelona el 1483.
Autor del retaule de Tots Sants de la catedral de Barcelona 1488 en part al Museu de la Catedral i del de Sant Pere de Premià de Dalt 1487 destruït el 1936, és especialment conegut pel timpà de fusta de la Pietat , a la portalada d’aquesta advocació del claustre de la seu barcelonina, donat pel canonge Berenguer Vila Associat amb Joan Frederic de Cassel, amb qui collaborà en la realització dels pinacles del cor de la catedral des del 1483, és un representant destacat del gòtic alemany a Barcelona Es coneix també pel nom catalanitzat de Miquel Lluc
Bàrbara

Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
Antoni Bisquert
Pintura
Pintor.
Deixeble de Francesc Ribalta, desenvolupà la seva activitat artística a Terol retaules de Santa Úrsula 1628, a la catedral, i de La Pietat a l’església de Sant Jaume Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l’escola de Francesc Ribalta
Eudald Serra i Buixó
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i…
,
Joan Martí i Cantó
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic. Col·laborà en els diaris El Áncora, El País i La España, i fundà les publicacions Ecos del Amor de María (1867) i Los Santos Ángeles (1873).
És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat 1877
Carlo Dolci
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de J Vignali i M Roselli, residí a Innsbruck i a Florència Bon retratista, és més conegut pels seus sants i marededeus, d’una dolçor i una pietat estereotipades
Rafael Crusat
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prior d’Espira de Conflent, és autor de dos petits tractats de pietat popular, Novena en veneració del gloriós sant Antoni de Pàdua Perpinyà 1774 i Novena del gloriós patriarca sant Josep Perpinyà 1778
Joan Sallarès i Castells
Literatura catalana
Escriptor.
Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de…
,
Guyon du Chesnoy
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Jeanne-Marie Bouvier de la Motte, escriptora mística francesa.
Dona d’una gran pietat, aviat assolí alts estadis místics Vídua de Jacques Guyons du Chesnoy, amb tres filles i una gran fortuna, es consagrà a la religió i propugnà el quietisme Escriví Moyen court et très facile pour l’oraison 1685
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina