Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Albert Pintat i Santolària
Albert Pintat i Santolària
© Govern d'Andorra
Política
Polític andorrà.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Catòlica de Friburg Suïssa el 1967, es dedicà a l’activitat empresarial El 1982 inicià la carrera política com a cònsol menor de Sant Julià, que continuà com a secretari personal del cap de govern Josep Pintat 1984-85 De 1986 a 1991 fou conseller general i en 1995-97 ambaixador al Benelux i a la UE Ministre de relacions exteriors 1997-2001 i ambaixador a Suïssa i a la Gran Bretanya 2001-2004, a l’abril de 2005 guanyà, al front del Partit Liberal, les eleccions generals i esdevingué cap de govern d’Andorra, càrrec que ocupà…
Josep Pintat i Solans
Política
Empresari i polític andorrà.
Dedicat al negoci tabaquer i vinculat també a la banca, fou conseller general del 1960 al 1963, i del 1966 al 1969 fou alcalde cònsol de la parròquia de Sant Julià de Lòria Vinculat al Partit Liberal, el 1984 succeí com a cap de govern Òscar Ribas i Reig després de la crisi que portà a la dimissió d’aquest Durant el seu mandat, creà 1988 l’empresa pública Forces Elèctriques d’Andorra FEDA amb l’adquisició de les dues principals empreses elèctriques andorrana, i negocià, arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea nous acords duaners amb…
Pascual Madoz Ibáñez
Pascual Madoz pintat per José Nin
© Fototeca.cat
Història del dret
Advocat.
Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de les mateixes…
David Ricardo
David Ricardo pintat per Thomas Philipps
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista anglès, cap de l’escola anomenada ricardiana i un dels principals economistes de tota la història del pensament econòmic.
La lectura de la Wealth of Nations d’Adam Smith el portà a l’estudi de la ciència econòmica Interessat en els problemes econòmics de l’Anglaterra del seu temps i dotat d’un excellent sentit teòric, assolí un notable prestigi entre els economistes, al Parlament i davant l’opinió pública Al seu voltant, s’hi trobaren James Mill, McCulloch, West i De Quincey El 1815 publicà Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock , on plantejà el nucli inicial de la seva teoria Considerant una explotació agrícola com a tipus de l’activitat econòmica a efectes analítics i atès que en…
Llorenç Pagans i Julià
Llorenç Pagans i Julià , pintat per Edgar Degas
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod, Jules Massenet…
Giulio Raimondo Mazzarino
Giulio Raimondo Mazzarino pintat per Philippe de Champaigne (segle XVII)
© Fototeca.cat
Història
Governant francès, d’origen italià.
Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència 1643 i aviat…
Pere Pau Muntanya i Placeta
Sostre de la casa Bofarull de Reus, pintat per Pere Pau Muntanya i Placeta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…
Ángel de Saavedra Ramírez de Baquedano
Ángel de Saavedra Ramírez de Baquedano, pintat per C. Legrand. Biblioteca Nacional de Madrid.
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta en llengua castellana.
Duc de Rivas Polític actiu, hagué de fugir, per la seva ideologia liberal, a Londres 1823, Itàlia 1825 i Malta, on residí cinc anys i conegué el literat anglès J Hookham, que el posà en contacte amb l’escola romàntica anglesa Amnistiat 1834, es tornà conservador i hagué de fugir novament 1837 a Gibraltar i a Lisboa Fou ambaixador a Nàpols i a París i president del Consell d’Estat 1863 Les primeres obres, tant poètiques com dramàtiques, palesen influències encara neoclàssiques Però els contactes que mantingué durant els seus exilis, sobretot a Malta, el convertiren en romàntic apassionat, i…
Òscar I de Suècia i Noruega
Òscar I de Suècia i Noruega en un retrat pintat per Friedrich Dürck (1849)
© The Royal Court Photo Archive / Kjartan Hauglid
Història
Rei de Suècia i de Noruega (1844-59).
Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència
Ergòtim
Arts decoratives
Ceramista grec.
Autor, entre altres peces signades, de l’anomenat Vas François , pintat després per Críties i signat per tots dos