Resultats de la cerca

La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta Les seves obres més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant 1968 i de les Tres Torres 1974, a Barcelona, i els de Premià de Mar 1974, els habitatges unifamiliars a Queralbs 1969 i a Alella 1980, la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles 1982, l’escola de Batxillerat a Manlleu 1982, l’estació d’autobusos de Tarragona 1989, l’Escola d’Arquitectura del Vallès 1991 i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona 1995

Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de construccions…

Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…

Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David 1619 i el grup Apollo i Dafne 1621-22, hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc moviment molt accentuat i textura pictòrica En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents Les mateixes…

Construí l’església de Saint-Philippe-du-Roule, a París 1774-84, de planta basilical, prototip de l’església neoclàssica, i reconstruí el teatre de l’Odéon 1807, a París Autor del projecte de l’Arc de l’Étoile de París 1806

Ajudat per la seva família, el 2007 participà en la creació de la Iniciativa Infantil Planta pel Planeta, per plantar 1 milió d’arbres a cada país del món Al febrer del 2011, explicà el seu objectiu davant l’Assemblea General de l’ONU

Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc

Capdavanter de l’estil gòtic perpendicular i del seu nou programa decoratiu És autor de la sala capitular i el claustre de l’antiga catedral de Saint Paul de Londres, de la capella de Saint Stephen a Westminster i de la planta del palau de Windsor i acabà el creuer de la catedral de Lichfield 1337

Doctor en dret civil i canònic, fou advocat del reial fisc de la inquisició 1691 Felip V el nomenà membre del seu consell i, amb el règim de Nova Planta, vocal-president de la junta suprema de justícia i govern a Mallorca Fou fiscal i assessor de la procuració reial de Mallorca i oïdor de la reial audiència 1716 Escriví Tratado de los derechos de Mallorca 1702

Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986