Resultats de la cerca

Especialitzat en cirurgia toràcica, inventà i posà en pràctica la cambra pneumàtica de baixa pressió 1903 i diferents perfeccionaments d’aquesta, que permeteren la manipulació quirúrgica d’òrgans intratoràcics sense greus alteracions respiratòries

Fou un dels primers a elevar a categoria artística objectes industrials, maquinàries i estris similars Les seves escenes d’experiments científics es feren famoses, com l' Experiment amb la màquina pneumàtica 1768 Londres, Tate Gallery

Era doctor en teologia El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor 1766-d 1801

Investigà els efectes del buit, inventà una màquina pneumàtica i experimentà que en el buit el so no es propaga, hi és impossible la combustió i els animals hi moren El 1654 féu l’experiència dels hemisferis de Magdeburg Escriví i publicà Experimenta nova, ut vocatur Magdeburgica, de vacuo spatio 1672

Fou ajudant de Huygens des del 1673 i posteriorment de Boyle, a Anglaterra, on perfeccionà la màquina pneumàtica 1676-79 i ideà el digestor , conegut com a marmita de Papin A Alemanya residí a Marburg i Kassel, on inventà diversos aparells La seva màxima preocupació, però, fou la màquina de vapor, de la qual fou, de fet, un precursor

Ingressà al Tiro Nacional de Barcelona al principi de la dècada de 1970 i s’interessà per les especialitats de pistola lliure i pistola pneumàtica Des del 1998 és president del club Tir Esportiu de Barcelona És vicepresident de la Federació Catalana de Tir Olímpic i de la comissió de precisió de la federació espanyola El 2009 rebé la placa de bronze al Reial Orde del Mèrit Esportiu

Membre del CN Mataró, esportivament fou conegut com Quim El seu primer triomf fou al Campionat de Catalunya de motonàutica 1968, amb només dinou anys El 1969 feu la travessa Palma-Barcelona amb llanxa pneumàtica Assolí diferents Campionats d’Espanya en diverses categories SJ 1970, ON 1971, 1972, 3N 1974, offshore 3N 1978, i offshore 3E 1982, amb Josep M Ferré En l’àmbit internacional competí en un parell de Campionats d’Europa També fou gerent del Club de Vela de Blanes 1980-91

Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863

El 1951 es feu soci del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà torneigs locals en diverses modalitats i obtingué el Campionat de Catalunya en tres posicions de 50 m amb fusell i fou segon amb arma pneumàtica 1955 Parallelament inicià la seva faceta d’àrbitre de tir Tornà a proclamar-se campió de Catalunya 1962, en la modalitat de màuser en la distància de 50 m Arbitrà les proves de tir més rellevants de l’època i fou un dels principals àrbitres de precisió de l’Estat espanyol Des del 1962 i durant 25 anys fou àrbitre internacional de tir

Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil