Resultats de la cerca

Dugué vida monàstica al mont Athos, on entrà de ple en el corrent espiritual de l' hesicasme Fundà el monestir de Sora, al nord de Rússia, on establí una vida d’ascetisme rigorós i de contemplació, i al mateix temps d’una gran pobresa individual i collectiva Contrari a les possessions i riqueses dels monestirs, defensà la pobresa de l’Església i la seva desvinculació del poder civil Els seus seguidors foren anomenats “no posseïdors”, enfront del corrent oposat els “posseïdors” de Josep de Volokolamsk , que, després d’un quant temps de coexistència, acabà triomfant…

Estudià a les universitats de Calcuta i de Cambridge, on exercí la docència entre 1956-63, i també a les de Delhi 1963-77 i Oxford 1977-80 Posteriorment passà als EUA, on es nacionalitzà Des del 1987 és professor de la Universitat de Harvard Estudiós de la problemàtica del subdesenvolupament, sosté un liberalisme econòmic atenuat per la prioritat donada a les llibertats individuals, l’erradicació de la pobresa i els valors de l’ètica i la democràcia La seva obra és nombrosa On Economic Inequality 1973, Poverty and Famines an Essay on Entitlement and Depravation 1981, The Standard…

Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona Morí en extrema pobresa deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia

No fou mai reconegut per la casa imperial t'ang , a la qual pertanyia, i visqué en la pobresa La seva poesia, difícil i dominada per l’esteticisme, representa una innovació dins la poesia t'ang La seva obra ha estat recollida a Ch'ang-yü chi

Compromès amb la reforma social del seu país, els temes de la immigració, la pobresa, etc, són presents en la seva obra Madre América 1935, Los frutos amargos 1941, Esta generación perdida 1945, Los habitantes de la noche 1952, El dinero no cree en Dios 1958 i Los atrapados 1962, entre d’altres

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325

Fou ordenat prevere a Barcelona, segons sembla, on potser fou company del poeta cristià Paulí de Nola Després d’un viatge a Jerusalem per a visitar sant Jeroni, retornà a les Gàllies, on escriví un tractat contra la superstició i el culte de les relíquies, el celibat i la pobresa dels monjos, que fou refutat per sant Jeroni el 406

Espia 1809 del conseller d’estat, baró de Pasquier, més tard fou cap d’una brigada de policia formada per antics presidiaris Abandonà el cos el 1827, i hi reingressà el 1832, però en fou foragitat per instigació al robatori Participà en la revolució del 1848, al costat de Lamartine, del qual, però, no obtingué cap càrrec Les seves memòries 1828 inspiraren Balzac, sobretot en Vautrin Morí en la pobresa

Seguidor de les doctrines de John Wycliffe, propugnà la pobresa de l’Església i l’abolició del servatge Fou excomunicat pels seus sermons i pamflets i empresonat tres vegades per ordre del bisbe de Canterbury Els camperols insurrectes, sota el comandament de Wat Tyler, l’alliberaren i aconseguiren d’entrar a Londres 1381 el mateix any fou sufocada la revolta i Ball fou arrestat a Coventry i ajusticiat