Resultats de la cerca

Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…

Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II PM…

Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sollicitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries 1320, es feu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí , a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada per manament de l’infant Alfons s’avançà al…

Molt probablement es formà a la capella de Sant Petroni, i fins el 1512 estigué al servei d’Eleonora Gonzaga, duquessa d’Urbino Cap al 1517 ingressà com a cantor a la capella de Sant Marc de Venècia, activitat que exercí fins els seus darrers dies, tot i que visità nombroses corts italianes i feu estades en altres capelles Pel que sembla, en aquesta mateixa època, entre el 1517 i el 1524, serví Francesco Comaro, a qui dedicà el seu Recherchari, Motetti, Canzoni Libro Primo Venècia, 1523, obra que conté dos ricercari seguits cadascun d’un motet i quatre cançons El 1520 era a Roma al servei del…

Fill de Frederic II i d’ Elionor de Nàpols Sicília havia de tornar al domini dels Anjou a la mort de Frederic però com que aquells trencaren la pau del 1302, Frederic II nomenà Pere vicari seu 1317, el féu coronar com a successor i l’associà al govern 1321 Projectava de casar-lo amb una filla de l’emperador Enric VII, el qual morí abans de concloure els tractes Pere es casà amb Elisabet de Caríntia 1323 Ajudà a la defensa del regne contra el rei Robert I de Nàpols 1325 i anà amb les naus sicilianes a rebre l’emperador Lluís IV el Bavarès 1327 Regnà des del 1337, amb l’oposició de Robert, el…

Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i a la…

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…

Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’Alfons XI, i…