Resultats de la cerca

Format musicalment a Madrid, un cop acabats els estudis amplià coneixements amb Luigi Mancinelli Ben aviat començà a dirigir bandes, primer la del cos d’enginyers de Madrid, i després, la Municipal de Sant Sebastià De retorn a Madrid, aconseguí la plaça de catedràtic de conjunt instrumental al conservatori de la ciutat, i fou també mestre de la capella reial Com a director d’orquestra es prodigà al Teatro Real i feu gires per diverses ciutats espanyoles En vida fou un reconegut compositor, dedicat especialment a la creació de sarsueles, encara que també escriví obres per a piano i música…

Vida Autodidacte creatiu, encuriosit i estudiós dels procediments tècnics feia "el capicua", el cinema continu Feu d’operador al front de Guadalajara el 1936 amb la seva màquina de 35 mm Hertel després es prodigà per collegis, cineclubs, entitats i festivals d’arreu de l’Estat espanyol Com a operador de cabina feu d’instructor del cinema en relleu 3D per Catalunya i l’Estat espanyol Fou empresari del cine Brisa Mar de Comarruga La seva tasca fou reconeguda el 1982 per la Generalitat i els crítics, i el 1991 la Germandat del Cinema li atorgà una medalla d’or pels seus cinquanta anys d’…

Estudià a la Universitat de Michigan i a la d’Illinois, i ben aviat s’exercità com a director d’orquestra i clavecinista Estudiós de la música barroca, es prodigà com a intèrpret i com a professor en diversos cursos universitaris i conferències pronunciades arreu dels EUA Exercí com a professor del Collegium Musicum de la Universitat de Berkeley, i en fou també director Edità les obres per a clavicèmbal de Couperin, de qui fou especialista, juntament amb les obres de CPhE Bach Dirigí diverses representacions d’òperes barroques i edità un manual de música per a clavicèmbal En 1979 fundà a…

El seu ideal fou la universalització dels problemes humans del continent americà, amb exemples presos de la història pàtria, però sense caure en nacionalismes superficials, car els elevats conceptes historicofilosòfics que expressa en forma patètica i vigorosa transcendeixen tota possible anècdota Plàsticament pot ésser equiparat als grans muralistes barrocs, i la seva pintura de cavallet és conseqüència de la mural, la qual prodigà àmpliament als EUA i, molt especialment, a Mèxic, on féu per a la Ciutat de Mèxic concretament els murals del Palacio de Bellas Artes 1934 i del Palacio del…

Doctorat en ciències naturals per Madrid, ocupà diferents càrrecs a la Universitat de Madrid, a la Sociedad Española de Historia Natural i al Museo Nacional de Ciencias Naturales Collaborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes, on prodigà la recensió bibliogràfica i la comunicació breu En una primera etapa 1913-23 estudià el Miocè, el metamorfisme i l’estratigrafia a la vall del Tajo, els Montes de Toledo i el Sistema Ibèric, i en 1926-36, el Terciari i el Carbonífer, tectònica i geomorfologia d’Astúries i d’Aragó Del 1943 al 1953 sovintejà les comunicacions sobre el Cambrià i…

Estudià a Tarbes amb Bernard Baillour Malgrat els seus inicis com a baríton, prosseguí la carrera com a tenor a Tarba Gascunya i el 1954 i el 1955 guanyà els concursos de cant de Canes i Tolosa, respectivament El 1958 ingressà a l’Òpera de París, on interpretà papers breus, fins que el 1960 actuà en La damnation de Faust , de Berlioz Després hi interpretà els papers principals d’òperes de Gluck, Puccini, Verdi, Gounod i Musorgskij, entre d’altres El 1971 actuà amb l’ Aïda a Verona amb motiu del centenari de l’estrena de l’òpera, i més tard debutà a l’Òpera de Viena en el paper titular del…

Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles El sombrero…

Estudià amb Maya Maiska, Gino Bechi i Ettore Campogaliani a Itàlia El 1986 debutà al Gran Teatre del Liceu i, des de llavors, ha estat una veu habitual en aquest escenari, on ha cantat desenes d’òperes, entre les quals, Rigoletto , Aida , Il Trovatore , La Bohème , Macbet , La forza del destino , etc El 1989 també participà en l’estrena de l’òpera Cristóbal Colón , de Lleonard Balada, al costat de Montserrat Caballé i Josep Carreras el 1999, en el muntatge de Turandot que reinaugurà el teatre després de l’incendi, i el 2004, en l’estrena absoluta de l’òpera Gaudí , de Joan Guinjoan La bellesa…

Estudià musicologia i història de l’art a la Universitat de Praga, i tot seguit composició, primer amb J Novotný i després amb V Novák 1911-13 Aviat començà a dirigir, mentre aprofundí els seus coneixements amb J Suk i JB Foerster al Conservatori de Praga 1924-26 Estudià piano amb A Mikeš A partir del 1926 reprengué la seva tasca com a director d’orquestra i de cors, tant al seu país com a l’estranger, on també es prodigà com a pianista El 1947 s’establí definitivament a Praga i entrà a l’Acadèmia Txeca de les Ciències i les Arts Les seves primeres composicions pertanyen al camp de la música…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…