Resultats de la cerca

Deixeble de Bergson, exposà el seu pragmatisme religiós a Dogme et critique 1907 Escriví La pensée intuitive 1929-30, Le problème de Dieu 1929 i Introduction à l’étude du problème religieux 1944

Inicià la seva investigació en psicologia, en la qual obrí unes pistes que es revelaren d’una gran fecunditat L’obra The Principles of Psychology 1890 en conté les idees mestres En filosofia fou el propugnador del pragmatisme , que es tradueix, èticament, en utilitarisme i en acció N'exposà els elements essencials, entre altres obres, a Pragmatism A New Name for Old Ways of Thinking 1897 i Essays of Radical Empiricism 1912

Durant el govern de Robert Harley 1710 tingué una actuació decisiva en el tractat d’Utrecht 1713, on, amb gran pragmatisme, utilitzà el Cas dels Catalans per a obtenir avantatges econòmics Acusat de conspiració a favor de Jaume Stuart, fugí a França i esdevingué fins el 1715 secretari d’estat del pretendent De tornada a Anglaterra 1723, dirigí l’oposició des del setmanari “Cragtsman” Escriví Reflections upon Exile 1716, Letter to Sir William Wyndham 1753, Idea of a patriot King 1749 i Letters on the Study of History 1752

Professor a les universitats d’Estrasburg, Friburg de Brisgòvia i Berlín, fou destituït pels nazis 1933 El 1947 fou nomenat rector de la Universitat Lliure de Berlín-Dahlem De primer estudià l’edat mitjana, i posteriorment es dedicà a la història de les idees Defensà un cert neoidealisme, en el qual es basen les seves crítiques al pragmatisme polític de l’estat bismarckià Obres principals Weltbürgertum und Nationalstaat ‘Burgesia mundial i estat nacional’, 1908, Die Idee der Staatsraison in der neueren Geschichte ‘La idea de raó d’estat en la història contemporània’, 1924 i Die…

Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…

Llicenciat el 1922, fou professor d’història de la filosofia a la Universitat de Torí de 1936 a 1976 Fou cofundador de la revista Quaderni di Sociologia 1950 i codirector, amb Norberto Bobbio, de Rivista di Filosofia des del 1952 Als anys cinquanta fou el principal impulsor del corrent filosofic anomenat neoilluminismo , en el qual convergiren l’existencialisme europeu de postguerra, el pragmatisme de John Dewey i la filosofia analítica S'interessà també per la sociologia i collaborà a la premsa diària a La Stampa' des del 1964 i al Giornale' des del 1972 D’entre les seves obres…

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel…

Estudià Marx a Leipzig 1885 el 1896 fou encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de ciències socials i pedagogia, i el 1902 ocupà la càtedra de ciències de l’educació a la Sorbona Fundà 1879 la revista l' Année sociologique , per mitjà de la qual foren difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l’evolució de les idees morals Seguint la línia de Comte, bastí una sociologia positiva, tot cercant una comprensió dels ‘fets socials’ a partir de lleis universals, les quals han d’ésser una expressió concreta de les relacions entre els…

Format en l’àmbit de la filosofia analítica, fou deixeble de Carnap, però anà evolucionant i integrà en el seu pensament elements propis del plantejament lingüístic del darrer Wittgenstein, d’allò que els anglosaxons anomenen metafísica continental fonamentalment Heidegger i, sobretot, de la tradició de la qual ell es considerava hereu el pragmatisme americà de JDewey i WJames Rorty defensà en les seves obres una orientació filosòfica absolutament oposada a la de la tradició metafísica occidental La seva tesi és que la filosofia hauria de centrar-se en la solidaritat humana i no…

Als 4 anys d’edat ingressà en una escola islàmica de Qom i fou deixeble de l’aiatollà  Khomeynî , del qual esdevingué un fidel seguidor en el moviment islamista d’oposició clandestina a la monarquia Pahlawi Durant l’exili de Khomeynî 1964-78 fou un dels dirigents que el representaren a l’Iran, i per aquest motiu fou empresonat diverses vegades Instaurat el règim islàmic 1979, fou president del Majlis Parlament en 1980-89, i en 1988-89, cap de les forces armades, càrrec des del qual, amb l’aprovació de Khomeynî, promogué els acords de pau amb l’Iraq després de la mort de Khomeynî, fou elegit…