Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Šělomó ben Abraham ibn Adreṭ
Judaisme
Rabí i talmudista, deixeble de Mošé ben Naḥman i Jonà ben Abraham.
Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del Talmud i tres…
Iṣḥaq ben Abba Mari
Història
Judaisme
Talmudista i casuista jueu, relacionat amb les principals autoritats del seu temps.
A requesta de Šéšet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist, de Barcelona, escriví en aquesta ciutat un comentari a un capítol de la Mišnà La seva obra principal és l' Iṭṭur Soferim , compilació i explicació dels preceptes rituals jueus, d’àmplia influència entre els casuistes posteriors
Adelaida
Història
Reina de França, vídua de Lluís el Balb.
El papa Joan VIII no li reconegué el títol reial perquè Lluís havia repudiat la seva primera esposa La mediació d’Adelaida prop del seu fill pòstum, Carles el Ximple, facilità l’obtenció de diversos preceptes a favor de bisbats i monestirs catalans 898 i 899
Acfred
Cristianisme
Abat del monestir de Banyoles.
Anà a la cort carolíngia dues vegades per obtenir-ne preceptes de Carles el Simple 916 i de Lluís d’Ultramar 948 pretenia la possessió de Rodes, però finalment la cedí a Tassi, fundador del monestir de Sant Pere de Rodes, a canvi d’altres béns
Aaró ha-Leví
Judaisme
Rabí de Barcelona, anomenat també Aaró na Clara.
Residí alguns anys a Toledo el 1286 retornà a Barcelona i, finalment 1300, es traslladà a Montpeller, on morí al cap de pocs mesos Escriví diverses obres talmúdiques, la més coneguda de les quals és el Llibre de la iniciació , que comprèn 613 preceptes mosaics i assenyala els ritus per a llur compliment
Ermemir
Cristianisme
Bisbe intrús de Girona.
Fou consagrat, probablement el 888, per Esclua , bisbe intrús d’Urgell, i els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, en perjudici del bisbe legítim, Servusdei El 889, a Orleans, obtingué uns preceptes del rei franc Odó A mitjan 891 fou expulsat i Servusdei recuperà el bisbat El 892 fou deposat i excomunicat
Iṣḥaq ben Reubén al-Bargeloní
Literatura
Judaisme
Història del dret
Talmudista i poeta jueu que estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.
Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon
Miquel Burguera
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Religiós franciscà, fou mestre de gramàtica llatina al convent de Santanyí És autor de Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca Mallorca s d, una obra elaborada com a manual per als seus alumnes, que fou reeditada diverses vegades fins el 1829
,
Francesco da Barberino
Literatura italiana
Poeta italià.
Estudià dret a Bolonya, on exercí de notari Escriví Documenti d’Amore 1309-13, poema allegòric on el déu Amor, considerat com a principi de la bellesa i de la virtut, dóna consells de moral escriví també el recull de preceptes Del reggimento e costumi di donna, en prosa i en vers Totes dues obres són molt interessants per al coneixement dels costums del s XIV Morí a Florència durant la pesta negra que assolà Europa
Emil Brunner
Cristianisme
Teòleg suís de l’Església reformada.
Professor a Zuric i Princeton EUA és autor d’un gran nombre d’obres, entre les quals Das Gebot und die Ordnungen ‘El manament i els preceptes’, 1932, Der Mittler ‘El mitjancer’, 1934, Der Mensch in Widerspruch ‘L’home en contradicció’, 1937 i Dogmatik 1946-60 Partidari primer de la teologia dialèctica per influència de Søren Kierkegaard i de Karl Barth, fonamentà més tard la teologia en la constitució dialogal de l’existència humana en la línia de Martin Heidegger i de Martin Buber