Resultats de la cerca

Religiós carmelità, fou catedràtic de teologia a la Universitat de Montpeller i provincial del seu orde 1327 Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic

Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750

Un esclau seu, Onèsim, fugí a Roma per cercar l’ajut de Pau, el qual, a Colosses, havia predicat la superació de l’esclavitud Pau el remeté a l’antic amo amb una epístola, segur que les relacions entre amo i esclau, insuperables jurídicament i sociològicament, es mitigarien per la força de l’amor cristià

Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677

Fill del bisbe de Sínope Pont i ric armador de vaixells, el mateix any que fou excomunicat 144 s’establí a Roma, on ensenyà que els cristians havien adulterat l’evangeli i els escrits paulins amb ensenyaments judaics, i fundà l’església marcionita Restablí el seu primer text de Lluc i de deu epístoles de Pau, eliminant-ne totes les mencions favorables al Déu dels jueus, divinitat inferior, cruel i ignorant segons ell, el Déu suprem és el Déu bo predicat per Jesús Les seves doctrines foren combatudes per l’ortodòxia eclesial els seus escrits no han estat conservats i són coneguts…

Pescador originari de Betsaida, fou, de primer, deixeble de Joan Baptista i després fou cridat per Jesús entre els primers apòstols Segons antigues tradicions havia predicat a l’Àsia Menor, a Grècia i a Rússia i morí crucificat a Patres, Grècia Més tard sorgí la llegenda que fou crucificat amb una creu en forma d’aspa sautor , i així fou representat a partir dels segles X i XI, especialment fora d’Itàlia Per raons politicoreligioses hom li atribuí igualment la fundació de la comunitat cristiana de Bizanci És el patró d’Escòcia i de Rússia La seva festa se celebra el 30 de…

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església…

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667…

Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses…