Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Nana Sahib
Història
Nom amb què és conegut el príncep indi Dhondu Pant.
Cap preeminent de la rebellió dels sipais juny del 1857, ocupà Kanpur i es destacà per la crueltat de la repressió contra els britànics Proclamat pesva juliol, fou derrotat pel general Henry Havelock i per sir Colin Campbell desembre i fou conduït al Nepal, on morí
Mohamed Naguib
Història
Militar
Militar egipci.
Membre preeminent de la junta militar que forçà l’abdicació de Faruk, darrer rei d’Egipte 1952, presidí el consell de regència nomenat per al fill d’aquest Un any després de proclamada la república, fou bandejat 1954 del consell de la revolució i sotmès a arrest domiciliari Acusat d’atemptar contra Nasser 1956, fou desterrat a l’interior del país Alliberat pel president Sadat, donà suport al procés de pau amb Israel
Rafael Ulled i Altemir
Història
Història del dret
Polític, advocat i enginyer, germà de Jesús i Josep.
Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la…
Julie Récamier
Mme Récamier , retrat de Julie Récamier realitzat pel pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825)
© Corel Professional Photos
Història
Dama de societat francesa.
Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura preeminent del seu…
Notker Bàlbul
Música
Monjo suís del monestir benedictí de Sankt Gallen.
Ocupà diversos càrrecs d’importància al monestir, com ara el de director de l’escola i el de bibliotecari Actiu durant una de les èpoques més esplendoroses de Sankt Gallen, és important la seva tasca historiogràfica i de recull de materials Cal destacar-ne especialment l’obra Gesta Caroli , en la qual dona una dimensió èpica a la figura de Carlemany També és autor d’un Liber hymnorum 884, conjunt de textos que corresponen a moments litúrgics, per a molts dels quals compongué també la melodia Aquestes peces obtingueren una posició preeminent en el repertori litúrgic i contribuïren…
Francesc Draper Molins
Natació
Dirigent esportiu vinculat a la natació.
Sorgit del Club Natació Barcelona, accedí a la presidència de la federació catalana el 1950, amb la voluntat de recuperar el paper preeminent de la natació catalana dins l’Estat Amb aquest objectiu, formà una nova junta directiva composta per representants genuïns dels clubs amb més pes a Catalunya, i aquell mateix any la federació recuperà el títol de campió d’Espanya masculí, perdut feia deu anys El 1954 instituí un trofeu amb el seu nom per premiar els campions de Catalunya infantils de fons a la travessia del port de Barcelona El 1955 rebé la placa d’honor de la federació espanyola i el…
Joan Francesc de Verneda
Història
Política
Història del dret
Polític i notari.
Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’…
Manuel Feliu i de Lemus
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Elsseus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en…
Pietro Tagliavia d’Aragona
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62 S'alineà amb el grup hispànic Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres No fou seguit El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555 Zelós defensor de la jurisdicció episcopal…
Kazimierz Sikorski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià composició amb F Szopski a l’Escola de Música Chopin de Varsòvia, i filosofia a la Universitat de Varsòvia Estudià també musicologia a la Universitat de Lwów i el 1930 completà la seva formació musical a París Exercí la docència a Lódá, Poznan i Varsòvia Sikorski ocupà un lloc preeminent en l’ensenyament de tota una generació de compositors, des d’A Malawski fins a T Baird, i com a autor evolucionà del postwagnerisme a l’avantguarda neoclàssica Destaca, en la seva producció, una important quantitat d’obres orquestrals quatre simfonies 1919, 1921, 1953 i 1969, moltes de…