Resultats de la cerca

Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment  William C Campbell  utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina, substància essencial…

Estudià a la Universitat de Nagoya, on es doctorà el 1967 Desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut Yukawa de Física Teòrica de la Universitat de Kyoto Per les seves aportacions al coneixement de la ruptura de les simetries en les partícules subatòmiques rebé el 2008 el premi Nobel de física compartit amb Yoichiro Nambu i Makoto Kobayashi

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54 obren camí a…

Es graduà a la Universitat de Saitama 1981 i més tard féu el doctorat a la de Tòquio 1986 El 1988 s'incorporà a l'Institut de Recerca dels Raigs Còsmics, on és professor des del 1999 és director del Centre per a l'Estudi dels Neutrins Còsmics d'aquest mateix Institut El 1998 detectà a l'observatori Super-Kamiokande l'oscillació de neutrins   associada al canvi d'aromes a partir de la collisió de raigs còsmics a l'atmosfera terrestre, cosa que el portà a concloure l'existència de massa en aquestes partícules Per aquesta descoberta rebé el premi Nobel de física el 2015, que compartí amb Arthur…

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…

Soldat i oficial de l’exèrcit francès 1953-61 El 1963, tres anys després de la independència, dirigí el cop d’estat que enderrocà el president Sylvanius Olympio, i imposà un nou president que enderrocà novament el 1969 Dissolgué les institucions i prohibí els partits polítics i, amb la fundació del Rassemblement du Peuple Togolais RPT el 1969, establí un règim de partit únic presidit per ell que propicià una cauta obertura a la segona meitat dels anys vuitanta, amb la creació d’una comissió de drets humans 1987 i, el 1989, l’aparició de dos diaris no oficials El 1991 instaurà el…

Fill d’un polític, estudià a la Universitat de Keio i el 1963 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD Posteriorment, sempre reelegit en el càrrec, fou ministre de transports 1986–87, de finances 1989-91, i de comerç i indústria 1994-95 Secretari general 1989 i president del PLD 1995, el 1996 fou nomenat primer ministre d’un govern de coalició amb el Partit Socialista El mateix convocà eleccions que, guanyades pel PLD per majoria relativa, el confirmaren en el càrrec Amb el suport de partits menors intentà dur a terme reformes per a fer front al preocupant estancament de l’…

Autor de diverses obres d’antropometria, fou el creador del sistema antropomètric d’identificació de criminals anomenat bertillonatge , que ell mateix aplicà com a cap del departament d’identificació de la prefectura de policia de París des del 1882

Es formà en l’art de la forja amb ERobert Són obra seva les reixes de l’església de Saint-Germain-des-Prés, a París, les de la catedral de Rouen, la porta de l’ajuntament de Nantes, la de la prefectura de Càors i la de l’edifici central de la Banque de France, a més de baranes d’escala, taules, llums i objectes decoratius, tot d’un estil geomètric elegant i sobri Publicà La forja antiga 1930 i La forja moderna 1948 Fou membre de l’Institut de France

El 1942 anà secretament a Algèria per preparar el desembarcament aliat al nord d’Àfrica estigué al cap de la invasió d’Itàlia, entrà a Roma i, a Caserta, se li rendiren les tropes alemanyes d’Itàlia i Àustria abril del 1945 Acabada la guerra ocupà l’alt comissariat nord-americà a Àustria, i després la prefectura de les forces de terra Del 1952 al 1953 fou comandant en cap de les tropes de l’ONU a Corea i de les nord-americanes a l’Extrem Orient Publicà Calculated Risk 1950