Resultats de la cerca

Es formà a València sota el mestratge de P Pérez i Gascón Les seves primeres ocupacions foren la d’organista de Sant Esteve i de la parròquia de Santa Maria, ambdues a Alcoi Com a compositor, es dedicà sobretot a la música profana Exercí de director de cor del Teatre Principal i del Teatre Ruzafa de València, on estrenà algunes de les seves sarsueles, com Gabriel el criollo 1865, El primer amor 1867 i Un parent de l’altre món 1872 A més, durant la seva estada a Alcoi, exercí la docència al Collegi de Sant Josep i dirigí la Banda de Música de Penàguila Gràcies a la documentació, se sap que…

Pertangué a la primitiva escola de glossadors Escriptor d’una gran agudesa i molt concís, a més de les glosses ordinàries escriví alguns treballs monogràfics, com l' Arbor actionum Les seves glosses influïren molt en els juristes catalans medievals

Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques  Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis de son Real…

Escriví nombroses comèdies, sainets i sarsueles, musicades per Chapí, Chueca i Caballero, com La tempestad 1882, La bruja 1887 i Agua, azucarillos y aguardiente 1897, entre d’altres, i arranjà el text de Marina de Camprodon perquè Arrieta convertís en òpera la primitiva sarsuela

La seva sàtira personal contra polítics, paràsits, heteres, etc, va unida encara a una primitiva paròdia mítica Algú ha considerat que les sàtires pertanyen a un actor homònim posterior En resten vint-i-set títols i fragments datables entre el 345 i el 317

Dirigí l’empresa metallúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València al s XIX

Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc

Rebé lliçons d’Emília Coranty, però fou pràcticament autodidacta Es presentà a les galeries Dalmau de Barcelona el 1926 Influïda pel futurisme, es relacionà amb el grup de Rafael Barradas La primitiva agressivitat es temperà els anys trenta, i la seva pintura, centrada en la natura morta, es caracteritzà per una certa estilització geometritzant

Fou director de Dansadors de la Vall d’Or i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56, coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 i collaborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca La seva tasca com a investigador i folklorista li reportà diferents guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu d’Isabel la Catòlica 1960, el Siurell de Plata 1968 i la Medalla d’Or del foment del turisme de Mallorca 1985, entre d’altres Autor prolífic, centrà la seva investigació en l’…

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911