Resultats de la cerca

Casada 1097 amb Nicèfor Brienne, intrigà, sostinguda per la seva mare, prop d’Aleix I contra el seu germà Joan Lluny de la cort, visqué voltada d’un cercle d’erudits, gramàtics i monjos És autora de l' Alexíada , obra històrica del període del 1069 al 1118, que completa i continua la del seu marit Malgrat la tendència panegirista a favor d’Aleix I, és la font més important per al coneixement de la història bizantina d’aquest període, inclosos els episodis de la primera croada, puix que, ultra ésser testimoni de certs fets, recollí altres testimoniatges orals i utilitzà documents dels arxius…

Batlle general de València 1336 i vicecanceller El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d’Aragó, filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume d’Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vicecanceller Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae

Primogènita d’Arcadi, governà com a regent 414-416 del seu germà Teodosi II, a la mort del qual compartí el poder amb el senador Marcià, amb qui es casà De vida ascètica, contribuí amb el papa Lleó I al triomf de l’ortodòxia calcedoniana concili de Calcedònia  La seva festa se celebra el 10 de setembre

Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria Ja ancià, Pere III el nomenà 1340 primer conseller El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes Després del 1351 passà a Itàlia

Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361

Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois, Chartres i Brie…

Filla primogènita de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germana del pianista i compositor JS Schröter, estudià a Leipzig amb JA Hiller El 1776 es traslladà a Weimar, on la duquessa Anna Amàlia la nomenà cantant de cambra Es convertí ben aviat en l’admirada musa de JW Goethe, i interpretà els papers protagonistes de diverses obres teatrals de l’escriptor i dramaturg alemany, com ara el d’Ifigènia, d' Iphigenie auf Tauris 'Ifigènia a Tàuride', 1779, de Gluck També cantà en Die Fischerin 'La pescadora', 1782, obra de Goethe per a la qual compongué la música incidental Fou autora…

Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de cosina germana…

Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del 1397 Vídua des…

Durant tot el seu govern lluità contra el Delfinat per qüestió de límits, i a fi de rebutjar les aspiracions al comtat de Savoia del delfí Humbert, que allegava els drets que li pertanyien com a net de Pere II També combaté contra els comtes de Ginebra, desitjosos de trencar els lligams feudals, i contra els bisbes ginebrins, oposats a les pretensions dels comtes de Savoia sobre la ciutat En cerca de suport, Amadeu V s’alià amb Felip IV de França participà en la seva campanya contra Flandes Pel seu primer matrimoni 1272 amb Sibilla de Baugé, hereva del comtat de Bresse, que així s’incorporà…