Resultats de la cerca

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…

Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia, mentre en…

Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’aplicació de…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida 1984, el 1989 hi obtingué el doctorat Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d'Essex en 1995-96 Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater , n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984  Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1991, i Gabriel Ferrater recepció i contradicció 1997 Amb Jordi Cornudella és autora de l’ Àlbum Ferrater 1992 En l’àmbit de la crítica i els estudis…

Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre revolucionari i…

Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea Governador general de Mallorca 1512-25 EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe, arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec Continuà, però, en pugna amb el procurador…

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…

Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…