Resultats de la cerca

Edità i prologà les Oeuvres économiques et philosophiques de Quesnay 1888 Escriví diversos assaigs sobre el pensament econòmic d’abans dels clàssics Die Maxime laissez faire et laissez passer 1886, Geschichte der Nationalökonomie ‘Història de l’economia nacional’, 1902 El seu germà Wilhelm Oncken Heidelberg 1838 — Giessen 1905 fou un notable historiador

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull ,  i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…

Ordenat de prevere 1875 i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París Nomenat bisbe titular 1898, fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador Com a cardenal secretari d’estat 1914-30 conclogué els pactes del Laterà 1929 És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts 1923-32—

Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Visqué des de petit a Barcelona i de molt jove exercí el periodisme amb el pseudònim de Liberto Calleja Collaborà sempre a la premsa anarquista i anarcosindicalista de Catalunya, i a la de diversos països d’Amèrica i de França Dirigí Solidaridad Obrera de Barcelona Prologà la versió castellana de la biografia de Louise Michel de Fernand Planche i un opuscle d’H Plaja sobre sindicalisme Actiu militant de l’organització obrera de Catalunya, s’expatrià durant la Dictadura de Primo de Rivera i una altra vegada després del 1939

Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18

Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507

Filla del pintor i músic  Juli Pascual , fou catedràtica de matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona Fou la primera dona de l'Estat espanyol que obtingué una beca Humboldt de recerca i la primera dona docent que es jubilà a la Facultat de Matemàtiques UB Participà activament en els moviments de reforma de didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algèbrica de nombres Traduí al català i prologà 1996…

Estudià farmàcia a Barcelona i fou catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona 1829-38, ciutat on es llicencià en medicina 1837 Revisà una nova edició de la Filosofía de la elocuencia , d’Antoni de Capmany 1836, i de la traducció de l' Histoire naturelle , de Buffon, que prologà Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición y descripción del daguerrotipo y del diorama 1839 Passà a Madrid, on fou catedràtic de química general de la facultat de medicina i membre 1862 de l’Academia de Ciencias Médicas Es distingí pel seu humanitarisme durant l’epidèmia de…