Resultats de la cerca

Fill segon d’Alfons II Prosseguí la reconquesta i incorporà l’Algarve a Portugal El seu sobrenom prové de les reformes de tipus econòmic

Cofundadora de la revista “Poétique” 1969, la seva obra reflecteix la problemàtica de la lluita feminista Després de la seva novella Dedans premi Médicis 1969 prosseguí amb Neutre 1972, Tombe 1973, Prénoms de personne 1974, La 1976, Anankè 1979, Limonade tout était si infini 1982, etc

El 1699 fou designat per a continuar el llibre del Cerimonial dels magnífics consellers que Esteve Gilabert Bruniquer havia format fins el 1618, el qual prosseguí fins el 1714 Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer 1912-16

Començà com a collaborador d’ El Xerraire 1917 i prosseguí en la publicació D’Ací i d’Allà 1918-24 En La Veu de Catalunya 1926-30 fou redactor esportiu especialitzat en el futbol El 1924 publicà Noces d'Argent del FC Barcelona Historial 1899-1924 , primera història del club blaugrana

Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política

Féu dos viatges el 1482 i el 1484 per la costa occidental d’Àfrica En el curs del primer descobrí la desembocadura del riu Congo i inicià les relacions de Portugal amb el rei del Congo prosseguí fins al cap de Santa Maria Durant el segon arribà fins al cap de Creu

Estudià al Conservatori de Tarragona i posteriorment es traslladà a Barcelona, on prosseguí la seva formació a l’Escola Municipal de Música Es llicencià en filosofia i lletres i, més tard, en cant gregorià a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma És organista i mestre de capella de l’Església Nacional de Roma

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Fill de Leopold I, prosseguí la guerra de successió a les corones hispàniques a favor del seu germà, l’arxiduc Carles Carles VI Així mateix, per evitar que els suecs es posessin al costat de França, signà un acord amb Carles XII de Suècia a favor dels protestants Era casat amb Guillemina Amàlia de Brunsvic

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio