Resultats de la cerca

El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes

Participà el Gandhi's Non-Cooperation Movement 1920-21 Fou editor de “The Hindustan Times” Delhi, 1925-26, membre del consell legislatiu de Bombai 1927-29 i secretari general del National Congress 1931 Fou membre de la Indian Constituent Assembly 1946-50, ministre de proveïments i d’agricultura del govern de l’Índia 1948-50 i membre del Governing Body Gandhi Peace Foundation 1958-70, i fou diputat del parlament indi des del 1959

Fill de Josep de Ferrater i Gendre Des del 1805 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona Amb l’ocupació francesa, fou l’únic regidor que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de l’ajuntament afrancesat 1809-12 En ésser oficialment incorporada Catalunya a França 1812, fou arraconat, però restà com a membre del consell municipal i s’ocupà del servei de proveïments de la ciutat Fou avi d’Esteve de Ferrater i de Janer

De molt jove ingressà a l’armada Al costat dels estats federats del nord, tingué un paper destacat en la guerra de Secessió el 1861 blocà la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per evitar els proveïments al Sud conquerí Nova Orleans 1862, i aviat tota la línia del Mississipí, en collaboració amb el general Grant La seva fama es deu, sobretot, a la conquesta de la badia de Mobile 1864, que constituïa un important arsenal sudista A Ciutadella té un monument dedicat

Successor d’Ataülf i Sigeric En canvi de proveïments de blat romà, tornà Galla Placídia a Roma i combaté com a auxiliar de l’Imperi a la península Ibèrica contra els sueus, els alans de la Lusitània i els vàndals silingis de la Bètica 416-418 Signà un pacte d’amistat foedus amb Roma, en virtut del qual posà el seu exèrcit al servei de l’Imperi, en canvi del reconeixement de la possessió de les terres ocupades a Aquitània, amb capital a Tolosa

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp

Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià RVázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya novembre del 1936 - maig del 1937 Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat 5 de maig - 28 de juny de 1937 com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social Posteriorment, fou un dels creadors del consell del MLE Perpinyà, març del 1939

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”

Quart comte d’Erill 1676, per cessió materna L’any 1706, durant l’expedició del rei arxiduc Carles III contra Madrid, s’adherí a la causa austriacista, a Guadalajara, i fou membre de la junta de guerra del monarca L’any 1708 li fou atorgada la grandesa d’Espanya, i en 1711-13 fou virrei de Sardenya, on tingué greus dificultats en matèria de proveïments i moneda L’any 1713 emmalaltí i fou substituït poc després passà a la cort de Viena Les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona