Resultats de la cerca

Autor d’un poema satíric i moral Bescheidenheit , ‘Modèstia’, 1229 on, mitjançant una sèrie de proverbis i faules, critica els costums de l’època

Compilà material lingüístic i folklòric i publicà reculls de contes, de proverbis i de cançons És autor del Diccionari de la gran llengua russa viva 1863-66, amb més de 200 000 mots

És autor de nombrosos llibres de gramàtica, història, política, etc, i destacà sobretot com a compilador de proverbis alemanys, que traduí al llatí Proverbia germanica, 1508, com a narrador Facetiae, 1506 i com a poeta Triumphus Veneris, 1509

Format en el cercle de seguidors de Stefan George, la seva poesia, d’un llenguatge molt estilitzat, gira entorn del passat nacional Der Rhein ‘El Rin’, 1922, Das Nornenbuch ‘El llibre de les parques’, 1925, Gedichte und Sprüche ‘Poemes i proverbis’, 1951 És autor també de l’assaig Nietzsche 1918

Al servei del duc de Chartres, Felip d’Orleans, dibuixà els jardins del futur parc Monceau 1773 i escriví un gran nombre de “proverbis” o comèdies festives Hom en conserva uns 600 retrats —dibuixos i pastels— dels personatges importants de l’època Inventà els “transparents”, escenes pintades sobre bandes de paper fi, que calia mirar a contrallum

Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

Sacerdot des del 1935 Fou rector de la Maioricensis Schola Lullistica 1956-87 Fundà i dirigí la revista “Estudios Lulianos” 1957, després anomenada “Studia Lulliana” Publicà nombrosos articles divulgatius sobre Ramon Llull, i estudis com El Miramar de Ramon Llull 1977, Ramon Llull y el Islam 1981 i La formación científica de Ramon Llull 1989 També edità el Libre del gentil e los tres savis 1957 i traduí al castellà els Proverbis de Ramon 1978

Especialitzat en folklore del seu país, colleccionà cançons, proverbis i contes d’entre els quals cal esmentar Prostonárodni Ceské písnĕ a říkadla ‘Cançons i rodolins populars txecs’, 1864 i Stoprostonárodnich pohádek a pověstí slovanských ‘Cent contes populars i llegendes eslaves’, 1864 les seves recreacions de la poesia popular recollides a Kytice z pověsti narodnich ‘Pomell de llegendes nacionals’, 1853 inspiraren posteriorment l’obra de músics i escriptors, entre els quals A Dvořák i JNeruda

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud