Resultats de la cerca

Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo

Estudià música a Salzburg i començà la seva activitat literària al final dels anys cinquanta Autor provocador i molt controvertit, la seva obra és construïda sobre monòlegs o llargues explicacions obsessives que giren entorn de temes com la mort, la malaltia, el fracàs, la soledat i la incomunicació, als quals dóna una categoria còsmica De la seva obra cal esmentar les proses Frost ‘Glaçada’, 1963, Verstorung ‘Pertorbació’, 1967, Die Kälte ‘El fred’, 1987, Wittgensteins Neffe ‘El nebot de Wittgenstein’, 1982 i Der Unterheger ‘El malaguanyat’, 1983 Escriví també teatre Der Ignorant und der…

Tot i patir una malaltia ocular greu, estudià composició amb KB Jirák al Conservatori de Praga i assistí a les classes magistrals de J Suk 1924-29 Molt vinculat al Teatre Lliure de Praga, quan aquest fou dissolt després de l’acord de Munic, emigrà als EUA, el 1939 A Nova York fundà i dirigí el Grup Coral Txecoslovac La seva música és una mostra clara de l’expressionisme d’entreguerres Les seves sàtires musicals per al Teatre Lliure contra el feixisme i el nazisme, en la línia dels intellectuals d’esquerra, beuen de les fonts del jazz , dels musicals i de la improvisació, sempre mirant, però,…

Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre  Idea de ciencia desde la teoría del cierre…

Es doctorà el 1957 per la Universitat de Yale Collaborà en The New York Herald Tribune , Esquire i Harper’s  i fou corresponsal del Washington Post a l’Amèrica Llatina Conegut pel seu estil incisiu i provocador, defensà el periodisme com a nou art realista “nou periodisme”, en el qual emprà un gran domini verbal per a recrear argots que evoquen ambients de gran versemblança malgrat la seva evident exageració Amb esperit iconoclasta, sostingué sovint posicions a contracorrent, reflectides tant en els reculls d’articles i reportatges The Kandy Kolored Tangerine Flake Streamline…

Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días  i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i  Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’artista Ha estat …

Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914, 1916, 1919 i…

Amb el conreu de la lírica i prosa experimental ha creat un estil propi que marca també la seva producció dramàtica De llengua esmolada i esperit provocador, s’ha guanyat el títol de “cronista de la hipocresia social” amb peces teatrals com Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder die Stützen der Gesellschaft ‘Què passà, quan Nora deixà el seu marit o Els pilars de la societat’, 1977, Burgtheater 1985, Krankheit oder Moderne Frauen ‘Malaltia o Dones modernes’, 1987, Totenauberg 1992 , Ein Sportstück ‘Una obra d’esport’, 1998, que tracta dels fenòmens de masses, i…

S’inicià en el món de la música amb grups com Kilimanjaro’s 1976, The Meder’s, The Dumper’s i Kul de Mandril L’any 1981 es traslladà a Barcelona, on conegué Manolo García  i junts tocaren en Los Rápidos, que posteriorment s’anomenaren Los Burros 1983 i, finalment, El Último de la Fila 1985-98, que el 2025 anuncià una nova gira del grup durant l’any 2026 El grup, que aconseguí importants èxits, publicà, entre d’altres, els àlbums Cuando la pobreza entra por la puerta% 1985, Como la cabeza al sombrero 1988, Astronomía razonable 1993 i La rebelión de los hombres rana 1995 Durant aquesta etapa…

Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980,  Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…