Resultats de la cerca

Era germà petit del també compositor i mestre de capella de les catedrals de Santiago de Compostella i Palència Alonso Ordóñez Devia estudiar amb Cristóbal de Morales quan aquest treballà com a mestre de capella a Palència, entre el 1528 i el 1531 En aquesta ciutat castellana s’ordenà de sacerdot i el 1539 ingressà com a cantor al cor de la Capella Pontifícia, a Roma El 1551 passà a ocupar el lloc de mestre de capella de la catedral de Palència, vacant per la mort del seu germà De la seva obra tan sols es coneixen dues composicions profanes, els sonets Ay mudo soy hablar no puedo…

Feu estudis de filosofia i lletres i, a Madrid, on residí, feu de primer un periodisme basat en la paròdia i la caricatura polítiques en revistes de sàtira política Parallelament, aconseguí èxit amb l’estrena de sainets entre els quals Macarronini I , 1870, relacionable amb dues obres de Robert Robert , i Los impresionistas , 1892, amb Fiacro Iraizoz, nombroses sarsueles còmiques i de sàtira política com Los bandos de Villafrita , 1885, i A que no puedo casarme , 1890, amb música de Fernández Caballero Los sacamuelas ,~ 1888, i Tannhäuser cesante , 1890 i amb algun drama original…

Professor de l’Escola Elisava i de la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat la seva activitat de comissari en la majoria d’institucions catalanes d’art contemporani Entre d’altres, ha comissariat les exposicions “Tour-ismos” a la Fundació Tàpies 2004, “Hempreslaradio” al Centre d’Art Santa Mònica 2006-07, “Spots electorales El espectáculo de la democràcia” a La Virreina 2008, “Low-Cost Libres o cómplices” al FAD 2009 i “El defecte barroc Polítiques de la imatge hispana” al CCCB 2010 Ha publicat Planeta Kurtz 2002, Me, Mycell and I Tecnología, movilidad y vida social 2003, Fotografía y…

Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament Guanyà el primer premi Nadal de novella amb Nada 1944, de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res Més estilista en La isla y los demonios 1952, publicà també La llamada 1954, La mujer nueva 1955, història d’una conversió religiosa, La insolación 1963, Paralelo 35 1967 i el llibre de relats La niña y otros relatos 1970 Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà Puedo…

Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes Por ejemplo, doscientas , 1966 Occidente, ficciones y yo , 1968, però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra La seva poesia és publicada a Taranto 1961, Las piedras 1964, premi Adonais, Música amenazada 1966, Blanco spirituals 1967, premi Casa de las Américas , Puedo escribir los versos más tristes esta noche 1971, Las rubáiyátas de Horacio Martín 1978, Premio Nacional de poesía, etc, aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía Poesía completa 1958-1984…

S’inicià com a músic d’adolescent en diversos grups de rock Després d’uns mesos com a mariner en un vaixell pesquer, s’establí a París com a cantautor i hi conegué Jacques Brel, que l’influí en aquest vessant La dècada de 1970 s’involucrà en l’antifranquisme militant d’extrema esquerra i es convertí en un destacat autor i intèrpret de cançons de tema politicosocial i romàntic Esdevingut una icona de la Transició , publicà diversos àlbums Retratos , 1969 Once canciones entre paréntesis , 1971 Palabra por palabra , 1972 Posiblemente , 1972 A donde el agua , 1973 José María Iparraguirre Patxi…

Vida i obra Membre d’una noble família catalana, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà l’expulsió de l’orde dels territoris espanyols, per la qual cosa passà a Ferrara, ciutat…