Resultats de la cerca

Jugà de lateral i també de central Començà destacant en el Salt, després de la guerra, i en el Girona a continuació, amb el qual jugà a segona divisió les temporades 1940-42 La temporada 1942-43 ingressà al FC Barcelona, on es mantingué fins a la temporada 1950-51, que es retirà Guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa Llatina 1949, una Copa 1951, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Disputà 270 partits amb la samarreta blaugrana, 178 dels quals foren de Lliga, i fou capità de l’equip en moltes ocasions El 6 de setembre de 1955 fou homenatjat a les Corts amb el partit Barça-…

Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i Espanya al principi del segle XX Creà la primera columna escaquista d’Espanya a Las Noticias 1909 Fou campió de Catalunya 1921, i el primer president de la Federació Catalana d’Escacs 1925 i de la Societat Espanyola de Problemistes d’Escacs 1935 També fou àrbitre i organitzador de torneigs, entre els quals destacà el primer torneig telefònic entre Madrid i Barcelona 1929

Participà en diverses curses automobilístiques i, al volant d’un Maserati amb Joan Jover de copilot, aconseguí la tercera plaça al Gran Premi Penya Rhin 1946 al circuit de Pedralbes Els anys cinquanta practicà la motonàutica i fou campió d’Espanya de classe C1U 1958 Rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic 1983

Periodista de professió, treballà en el diari Mediterráneo de Castelló 1979-81, i posteriorment a Ràdio Popular i a Antena 3 Ràdio Fou diputat autonòmic i responsable de cultura a la Diputació de Castelló 1983 Dimití aquests càrrecs en ser nomenat responsable de cultura i educació de la comissió executiva del Partit Socialista del País Valencià  PSPV Des d’aquest any fou successivament reelegit regidor a l’Ajuntament de Morella, i el 1995 n’esdevingué alcalde, càrrec que també revalidà en les successives convocatòries municipals, i al qual renuncià el juny del 2012 Els anys 1986-95 formà part…

Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons Durant la Guerra Gran fou capità de sometents L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apellació de Barcelona Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres…

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

Cursà estudis eclesiàstics al bisbat de Tortosa, i fou ordenat l’any 1904 Exercí el ministeri sacerdotal com a coadjutor a les localitats de Torre de l’Espanyol, Ascó i Albocàsser, i com a ecònom a Vilafranca del Cid Des de l’any 1949 fins a la seva mort fou arxipreste a Sant Mateu Compaginà les tasques religioses amb la seva afició per la història local i comarcal És autor, entre d’altres, dels llibres Historia del Santuario de Nuestra Señora del Losar, venerada en el término de Villafranca del Cid, comarca de Morella, reino de Valencia 1956 i de nombrosos articles publicats en el Boletín de…

Llicenciat en Educació Física, és autor de les novelles L’home que torna 2005, premi Nou Talent FNAC i Les llàgrimes de la senyoreta Marta 2007, i de les narracions L’amor de la meva vida de moment 2015 El 2015 guanyà el premi Sant Jordi de novella per La vida sense Sara Amat Posteriorment publicà les novelles  Els metecs  2018 i Caminant junts per la lluna 2020

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà en les expedicions al Lhotse 1980, el Payu 1984, l’Everest 1988, 2000, que assolí el segon any, el Manaslu 1991 i el Thalay Sagar 1993

Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera Treballà en l’altar de Sant Isidre de l’església major de Cervera 1639 Planejà i construí la Paeria o Casa de la Ciutat 1680-83, d’un barroc sobri i massís, en què sobresurten les figures de mig cos que a manera de mènsules sostenen les balconades de la façana i que són mostres d’un curiós expressionisme popular el cos esquerre de l’edifici, idèntic als altres dos, és obra setcentista de Jaume Padró Féu altres obres a Cervera, com la creu de terme de les Orenetes El seu fill Francesc Puig i Miró collaborà sovint amb…