Resultats de la cerca

Destacà com a migcampista al Club Esportiu Europa 1926-31 Fou un dels pioners de la primera edició de la Lliga espanyola, en la qual disputà quaranta-tres partits en la màxima categoria També jugà al Badalona, al FC Barcelona 1931-32, amb el qual es proclamà campió de Catalunya, i a l’Hèrcules d’Alacant 1932-34

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà tres vegades la Lliga de primera divisió 1981, 1982, 1983 Entre els anys 1981 i 1984 fou quaranta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata, i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1985

Davanter que començà a jugar a vuit anys als Maristes de Sant Joan i es retirà amb quaranta-tres a l’Sfèric de Terrassa Com a sènior jugà dues temporades al Magnetos, una al Laietà, cinc a l’Arenys de Munt, tretze al CP Vic en dues etapes, una a l’SHUM Maçanet, una al Ripoll i dues a l’Sfèric de Terrassa També fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampió d’Europa 1971 i guanyà la Copa de les Nacions 1972

Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme És autor del dietari…

Especialista de crol en proves de velocitat i membre del Club Natació Sabadell, rebé la consideració d’esportista d’alt nivell Assolí cinc Campionats d’Espanya júnior 100 m lliure 2001, 2002, 200 m lliure 2001, 2002 i 400 m lliure 2001 Fou campió absolut de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 2006 i tres vegades campió absolut d’Espanya d’aquest mateix relleu dos cops a l’hivern 2005, 2006 i un cop a l’estiu 2005 Fou quaranta-tres vegades internacional en categoria júnior 2001-04 i participà en els Campionats d’Europa 2002

Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou…

Formà part del Club Natació Vic i el Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya amb el Vic en 100 m braça 1992 i 200 m braça 1990, 1992, i amb el CN Catalunya, en 50 m braça 1998, 2001, en 100 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 i en 200 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 Campió d’Espanya d’hivern en 100 m braça 1994-97 i 200 m braça 1998, 1999, 2000 i d’estiu en 100 m braça 1995, 1996, 1999, 2000 i en 200 m braça 1996, 1999 Recordista estatal de 50 m braça 1995 i 100 m braça 1996 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i fou internacional en quaranta-tres ocasions Rebé…

Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of Glass de…

Començà a entrenar-se a la Residència Blume 1952 Assolí vint-i-dos Campionats de Catalunya a l’aire lliure dotze en llançament de pes 1954, 1955, 1956, 1958-61, 1963-67 i deu en llançament de disc 1953-59, 1963, 1964, 1966 En pista coberta, n’aconseguí quatre més en pes 1968, 1969, 1970, 1972 Pel que fa a Campionats d’Espanya, assolí cinc títols en pes 1957-60, 1962 i dos en disc 1957, 1964 Durant les dècades de 1950 i 1960 superà divuit vegades el rècord català de llançament de pes i deu cops el de disc, i establí catorze plusmarques d’Espanya de pes Fou quaranta-tres…

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda, mestre…