Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Luigi Carlo Farini
Història
Política
Polític italià.
Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850
Giacomo Vincenti
Música
Editor italià.
Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…
Salomone Rossi
Música
Compositor i instrumentista italià.
Vida La seva carrera musical transcorregué íntegrament a Màntua Mantingué estretes relacions amb la cort dels Gonzaga, tot i que la seva posició fou sempre una mica inestable pel fet de ser jueu Dedicà les seves primeres obres, Il primo libro delle canzonette 1589 i Il primo libro de madrigali 1600, al duc Vicenç Gonzaga I de Màntua, un dels seus màxims protectors Amb el pas del temps i la mort del duc 1612, els lligams amb la família Gonzaga s’afebliren, al mateix temps que la vida musical a la cort començava a declinar Rossi exercí un paper molt actiu en la vida teatral de Màntua Fou…
Joaquim Soler i Ferret
Literatura catalana
Novel·lista i crític literari.
Estudià al seminari menor de Barcelona i treballà en diferents oficis amb una important tasca en el guionatge radiofònic 1983-90 La seva novellística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense 1978, Camil i Adelf 1980, on, a la manera de Caín i Abel, contraposa la personalitat de dos germans bessons, i La prova del mirall 1981, obres que se situen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima 1983, premi Ciutat de Palma, i Cambra de Bany 1985, premi…
,
Luca Marenzio
Música
Compositor italià.
Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…
Maria Callas
Música
Soprano nord-americana d’origen grec, de nom originari Cecilia Sofia Anna Maria Kalogerópoulos.
Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i incorporà també al…
Orazio Tiberio Vecchi
Música
Compositor italià.
Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la mateixa ciutat…
Constanzo Porta
Música
Compositor italià.
Vida Pertangué a l’orde dels menorets Estudià a Venècia amb A Willaert i allí conegué Claudio Merulo A partir del 1522 exercí com a mestre de capella a la catedral d’Osimo A continuació es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals de Pàdua 1565-67, 1589-1601, Ravenna 1567-74 i Loreto 1574-80 També passà algun temps a la cort dels Gonzaga, a Màntua La major part de la seva producció musical és de caràcter sacre El seu estil es mantingué fidel als procediments tècnics i estilístics de la polifonia francoflamenca Destacà en la composició de motets De les seves quinze misses, dotze…
Luzzasco Luzzaschi
Música
Compositor, organista i professor de música italià.
Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…