Resultats de la cerca

Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la…

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge , feu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat  i d’ El Matí  i administrador de La Nau El 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, recull la frescor i la tradició de la vida rural i religiosa Publicà  Camps a través 1924, Balada del pessebre 1958 i Musa rústica 1973

Capellà a Concóts diòcesi de Caors, és autor de diverses traduccions Los Sants Evangèlis , 1932 Lo Libre de Tobias , 1942 Lo Nobèl Testament , 1956 Salmes , 1967 en un llenguatge ric i correcte i d’estil pastoral Ha publicat reculls de poemes, el més notable dels quals, Ome de Dieu 1951, és el diari d’una ànima i, en certa manera, una epopeia de la vida sacerdotal rústica

El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947

Féu entrar al senat nous membres, alguns dels quals eren fills de lliberts Inclogué al cens els béns mobiliaris i creà una plebs rustica al costat de la urbana Manà construir el primer aqüeducte romà i la via Àpia, la qual potencià la conquesta de la Campània S'oposà a una aliança amb Pirrus 280 aC i defensà la publicació dels Fasti i de les Actiones Legis per part de Cneu Flavi

Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema

Estudià a Budapest, al Bauhaus de Dessau i a París, on fou deixeble d’AMaillol Treballà a Alemanya, i després del 1933 fou detingut a causa del seu capteniment d’esquerres Des del 1937 residí a Roma Tant les seves obres figuratives com les abstractes es caracteritzen per una monumentalitat rústica Destacà també amb la decoració escultòrica d’edificis públics els relleus de la façana de l’estació Tèrmini, el Palau d’Esports i el Club Automobilístic, tots tres a Roma

Es dedicà principalment, a desgrat seu, a treballs burocràtics i administratius per a poder subsistir però aviat es retirà a la seva casa de camp, i es dedicà a la poesia i al conreu de crisantems, flor que fou un tema gairebé constant dels seus poemes La seva obra lloances a la vida rústica, a les excellències del vi i a la natura fou reunida en una collecció en 10 volums Fou autor també d’alguns extraordinaris fragments en prosa La font de les flors dels presseguers La seva influència posterior fou molt notable

Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d’expressar-se…