Resultats de la cerca

Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I contra…

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…

Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l’aquiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d’aquest l’elecció fou confirmada el 1160 Tot i això, l’abat de la Grassa no acceptà la decisió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d’homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i, al final de la temporada 1925-26, debutà amb el primer equip Interior esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1934-35 Disputà 209 partits i marcà 148 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i set Campionats de Catalunya 1926-28, 1930-32, 1935 Després jugà amb el Girona Futbol Club Formà part diverses vegades de la selecció catalana

Sembla que era fill del comte Hug I d’Empúries Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062 Reestructurà la canònica d’Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors Assistí a les treves de Toluges 1065 i al concili reformador de Girona 1077 Consagrà un altar major nou a la catedral d’Elna 1069 i l’església de Santa Maria del Riquer 1073, on establí un petit priorat dependent de Cuixà

Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I

Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami

Descendent de Simó de Montfort, entrà a l’orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria Ambdós eren parents de l’almirall Roger de Lloria Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot Aquest anà dues vegades a l’Àfrica, on redimí molts captius El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18 de desembre de 1338 Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi

A diferència del seu germà Jaume Ramon , a través del qual es relacionà amb els escriptors i intellectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler , publicaren El Vendrellense  1892 i El Vendrellenc  1900 Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R , que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets 1899, en què intenta un…