Resultats de la cerca

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Adquirí notorietat amb la narració Izu no odoriko ‘La dansaire d’Izu’, 1925, amb la qual contribuí a encoratjar el corrent esteticista En la seva obra posterior es destaquen Yugikuni ‘País de neu’, 1937 i Sembarazu ‘Mil cigonyes’, 1949 A les obres escrites després del 1945 ja no hi ha rastre de la seva primitiva inclinació vers el neoimpressionisme, i tracta temes com l’amor, la mort i la soledat, a la manera dels clàssics japonesos Fou premi Nobel de literatura el 1968

Conegut com a Ventura Porta i Rosés Collaborador de Ràdio Barcelona, i des del 1981 d’Ona Cultural, en la producció de programes per a les emissions catalanes Es dedicà especialment al teatre amb les obres L’àmfora 1960, Quan no sigui amb tu 1964, Viatge de nuvis 1969, Un pagès de Barcelona 1970, Funció al Liceu 1971, No totes les flors són de plàstic 1978, Dies clars vora l’estany 1980, Criatura meva 1984 i El rastre de la guineu 1986, entre d’altres

Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997,  Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…

Germà de Pere II d’Arquer i fill gran del bisbe càtar Bertran Martí, el qual el designà successor seu Establí, amb l’ajuda d’un nebot de nom Pere, una xarxa per a evacuar càtars perseguits a les terres del Llenguadoc i el Rosselló cap al Principat de Catalunya L’any 1244, poc abans de caure el castell de Montsegur a mans franceses, fou un dels quatre designats per a salvaguardar el tresor amagat a la fortalesa La tradició diu que aquest llegat fou introduït clandestinament en terres catalanes, i se’n perdé el rastre fins que, al segle XIV, una part aparegué al monestir aragonès…

Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador de Roma El 1518 rebé en comenda el bisbat de Cefalù Sicília, que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual succeí com a residencial el 1521 Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I recomanant-li ambaixadors i clergues Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la candidatura…

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos…

Fill de Johann Friedrich Schröter 1724-1811, professor i intèrpret d’oboè alemany que el 1755 es traslladà a Varsòvia i germà de Corona, Johann Heinrich aprengué música primer amb el seu pare, i a deu anys ja interpretà un concert per a violí de KD von Dittersdorf a Leipzig L’edat del jove en el seu debut sembla que fou falsificada pel pare per tal que el talent de l’infant impressionés encara més l’audiència Després d’alguns anys d’èxits fent gires amb la seva família, el 1779 anà a Hanau amb el seu pare, i actuà amb Marie Enriette, una germana seva cantant, a Frankfurt 1780 i a Leipzig 1782…

El 1966 es graduà a la Universitat de Stanford, i treballà com a consultor financer i agent de borsa, activitats amb les quals esdevingué multimilionari, i parallelament es dedicà a l’aeronàutica el 1995 fou el primer a creuar sola l’oceà Pacífic en globus aerostàtic i el 2002 a donar la volta al món en globus, en solitari i sense escales el 2004, la volta al món sense escales en el catamarà Cheyenne, i el 2005, la volta al món en solitari en aeroplà i sense escales El 2006 baté el rècord del vol sense escales més llarg de la història a bord del Virgin Atlantic Global Flyer, que cobrí 42460…

Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de les seves obres…