Resultats de la cerca

De l’orde de la Mercè, fou comanador d’Oriola i d’Orà Escriví, entre d’altres obres, Despertador espiritual 1670, Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad 1683 i Afectos de un corazón contrito 1743

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de metafísica a la…

Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918

S'establí a Barcelona, on fou editor de publicacions com El Bien Público 1849, òrgan de l’Institut Industrial de Catalunya, La Colmena 1842-45 i La Razón Española Intervingué en la creació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, i fou un ardent defensor del proteccionisme El 1876 publicà El aceite español de olivo

Doctor en drets És autor d’un Tratado de la cabrevación según el derecho y el estilo del Principado de Cataluña 1784, 1826, seguit d’una Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga , resum de la doctrina dels juristes catalans sobre l’emfiteusi perpètua i els establiments de rabassa morta

A causa de la revolució del 1835 visqué uns quants anys a Londres i a París Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat 1854 Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, La Razón de la Sinrazón 1862 Publicà també la revista El Bañista i una Historia de la ciencia mental

Relacionat amb la Generació del 27, s’installà a París, on participà en els moviments d’avantguarda Publicà bona part de la seva obra en francès posteriorment traduïda al castellà Versión celeste , 1970 De la seva estada a Nova York és fruit The Vision of Guernika 1947, sobre Picasso El 1967 s’establí a l’Argentina Entre altres obres cal citar César Vallejo o Hispanoamérica en la cruz de su razón 1958 i Ángulo de visión 1979

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908

Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet

Crític literari i d’art de diversos diaris de Miami, on resideix, és autor de poesia El azoro , 1964 Para domar a un animal , 1982 Juicio de residencia , 1982 El prisma de la razón , 1990 Cabos sueltos , 1997 i Poesía en tres paisajes , 2000, entre d’altres, assaig Órbita de Lezama Lima , 1966 Al curioso lector , 1996 i Autorretrato a trancos , 1996 i narració Las traiciones del recuerdo , 1996 i El día más memorable , 1999, a més d’un Diccionario de la literatura cubana 1980