Resultats de la cerca

Debutà a primera divisió catalana l’any 2007 ocupant la posició d’ala Posteriorment jugà dues temporades al Castelldefels Futbol Sala 2008-10, la primera a divisió de plata i la segona a divisió d’honor estatal El 2010 fitxà per l’Agrupació Esportiva Centelles, però a mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al Futbol Sala Gironella, a divisió d’honor estatal Guanyà la Copa de Catalunya 2011 La campanya 2012-13 passà a l’AE les Corts-UBAE Ha jugat amb la selecció catalana

Començà a jugar al Cercle Sabadellès 1856 Fou campiona de Catalunya en les categories sub-13, sub-15 i júnior El 2007 conquerí els seus primers títols en categoria absoluta els tornejos internacionals de Sabadell, Tortosa i Sevilla del circuit de la federació internacional

S’inicià al Club Eulàlia Castanyé el 1991 i dos anys després ingressà al Centre de Tecnificació de la Foixarda El 1996 fou convocada per la selecció estatal i començà a entrenar-se a la Residència Blume de Madrid a les ordres de Jesús Carballo Fou campiona d’Espanya júnior i subcampiona d’Espanya absoluta 1998 Participà en tres Campionats d’Europa i fou sisena en la classificació general 1998 També participà en els Jocs Mediterranis 1997 i el Campionat del Món 1999

Jugadora central formada al Tarragona, la temporada 2001-02 marxà a l’Agrupación Deportiva A Pinguela, amb la qual debutà a la màxima categoria Fitxà pel Torrelavega 2002-04, el Club Voleibol JAV Olímpico 2004-05 i l’Hotel Cantur Las Palmas 2005-06, amb el qual es proclamà subcampiona de la Superlliga, la Copa de la Reina i la Supercopa d’Espanya Després de dues temporades sense jugar, retornà a l’ADA Pinguela 2008-11, on ascendí a la Superlliga i es convertí en la capitana de l’equip gallec

Prengué per muller Rebeca, filla de Betuel, de la qual tingué Esaú i Jacob

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana

Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en part Publicà…

Caçador rude i impetuós, en contrast amb el seu germà Jacob, pastor intelligent i interessat, li vengué, segons el llibre del Gènesi , la primogenitura per un plat de llenties

Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses confidències , de…

Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles Alfaro 2005 Les…