Resultats de la cerca

Fou un significat representant del realisme socialista Amb un estil ric i expressiu, descriví les contradiccions de la vida real sobre el fons del seu desenvolupament revolucionari Publicà el recull Donskie rasskazy ‘Contes del Don’, 1926, sobre la guerra civil a la regió del riu Del 1925 al 1940 treballà en la seva obra cabdal, Tikhij Don ‘El Don de plàcides aigües’, premi Stalin 1941, retaule de la vida dels cosacs en uns anys curulls d’esdeveniments històrics, on reflectí amb gran profunditat psicològica l’aferrissada lluita de les classes socials Podn'ataja Celina ‘Terres conreades’,…

Llicenciat en dret 1947, fou professor de ciències de la informació Fundador 1951 i director de la revista El Ciervo , fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , president de l’Associació de la Premsa de Barcelona i director d’ El Correo Catalán Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya El seu pensament — La ciudad a medio hacer 1956, El sermón del laico 1959— s’adscriu al progressisme catòlic moderat Escriví poesia en castellà El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966, Oficios y maleficios 1971, aplegats a…

Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927 amb Maurice Grammont i Georges Millardet, a Madrid 1928 amb Menéndez Pidal i Américo Castro, a Zuric 1929 amb Louis Gauchat, Arnald Steiger i Jakob Jud, i a París 1930 amb Oscar Bloch, Mario Roques i Antoine Meillet Es doctorà a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra  l’introduí 1930 a les…

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Professor de l’Escola de Belles Arts de Palma,conreà la pintura del tema rural i anecdòtic i fou un intèrpret fred del gènere històric Cisneros rebent l’últim plec de la Bíblia Políglota 1833

Autor de grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners 1881 Barcelona, Facultat de Medicina Fou catedràtic 1888 i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles 1893

Fou alumne de JAEscalante i de JCarreño de Miranda En les seves obres la influència veneciana s’aprecia principalment en els efectes de llum Crist en la nit de la Passió 1673, Museo del Prado, Carles II rebent la benedicció eucarística 1683, Museo de Arte, Ponce

S'establí a Nancy 1602-11 al servei del duc Carles de Lorena Emprà un cànon allargat i un dibuix preciosista i sensual, tant en quadres — Sant Francesc rebent els estigmes Musée Historique Lorrain, de Nancy— com en nombrosos dibuixos i gravats Musée du Louvre, collecció Albertina, etc

Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent…