Resultats de la cerca

Hom coneix poques dades de la seva vida, bé que hi ha qui l’ha situat a la cort d’Innocenci III El seu pensament davidisme el portà a considerar l’ésser com a unitat indivisible i indiferenciada Aquest panteisme fou rebutjat per Albert Magne i Tomàs d’Aquino

Gonfanoner de Florència 1847, participà en l’alçament toscà del 1848 El 1859 esdevingué cap del govern de Toscana, que realitzà la unió amb el Piemont, per l’agost del mateix any Substituí Cavour com a primer ministre d’Itàlia 1861-62, càrrec que ocupà novament el 1866 Dimití 1867 en ésser-li rebutjat pel parlament un projecte de llei sobre la separació de l’església i l’estat

Fou empresonat en ésser rebutjat el monarca pels castellans 1505, però aviat fou alliberat, i fou nomenat secretari del Consell de Castella durant la regència de Ferran 1507-16 En morir aquest, passà a Flandes a oferir els seus serveis a Carles I, que els acceptà, però la seva notòria corrupció féu que el canceller Jean Sauvage el destituís 1518 Havia ajudat i protegit el qui més tard fou secretari reial Francisco de los Cobos

Senyor de Ponts i d’Agramunt, serví Joan II de Catalunya-Aragó durant la revolta catalana Proposat com a governador de Catalunya al desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral , i contribuí a sotmetre Perpinyà a Joan II El rei el nomenà el 1459 ambaixador davant el sobirà francès Carles VII i l’envià el 1463 a Felip el Bo Anys després fou empresonat a França

Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640

Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda Es casà amb Trudegarda Succeí el seu germà Benció I el 916, quan assistí a la consagració de la catedral d’Elna d’on foren bisbes els seus germans Elmerad i Guadall, a la qual féu una donació el 931 Era germà d’Arsenda, muller de Francó, vescomte de Narbona Una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries —que renovà el 926— l’anomena heroi triomfant , segurament per haver rebutjat una incursió de pirates sarraïns o haver ajudat Ramon III de Tolosa contra els magiars 924

Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual que havia…

Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home Es retirà a Menilmontant 1832, on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies collectives agrícoles fou rebutjat…

Amic i visir del també poeta al-Mu'tamid de Sevilla Governà Silves 1069 en nom de la taifa abbadita i collaborà en l’annexió de Múrcia 1078 Va rompre les relacions amb al-Mu'tamid i s’independitzà a Múrcia, des d’on cercà l’aliança amb Abū Bakr ibn Abd al-'Azīz de València Rebutjat per aquest, arengà el poble incitant-lo a la revolta No tingué èxit i cercà, infructuosament, refugi prop d’Alfons VI de Castella Mentre intentava de guanyar-se l’amistat dels Banū Ḥud de Saragossa, llavors senyors de Dénia, fou fet presoner Al-Mu'tamid el comprà i l’assassinà Són molt famosos els seus…