Resultats de la cerca

Germà del director d’orquestra Eduard Flipse, començà amb ell la seva carrera com a solista i esdevingué un important difusor de les obres dels compositors holandesos Acompanyà violinistes reconeguts com Jacques Thibaud, Herman Krebbers i Henryk Szeryng

Estudiós de la flora mediterrània, en particular de la de Còrsega i del gènere Festuca , del qual fou un dels especialistes més reconeguts, a partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona També féu aportacions a la flora pirinenca

Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora

Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA

Confessor de la fe en la darrera persecució, fou el primer papa després de l' edicte de Milà 313, pel qual els cristians eren legalment reconeguts Pertanyen a la llegenda tant el baptisme que hauria conferit a Constantí com la famosa Donació de Constantí , així com la confirmació de les actes del concili de Nicea 325 —es limità a trametre-hi dos observadors— La seva festa és testimoniada ja al s V La seva festa se celebra el 31 de desembre

Formà part del primer grup d’atletes catalans que participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920, on competí en els 200 m La classificació olímpica l’aconseguí malgrat que no fou mai campió de Catalunya ni d’Espanya Aquell any 1920 fou subcampió català dels 100 m i tercer en els 200 m i també tercer en els 200 m del Campionat d’Espanya Els rècords reconeguts foren els de triple salt 1920 i els de 4 × 100 m i 4 × 200 m amb els equips del Futbol Club Barcelona 1921

Treballà la pintura, l’escultura i la illustració Els seus treballs més reconeguts són els seus llibres, que foren editats en diferents països Rebé premis com The Golden Apple de la Biennal d’illustradors a Bratislava 1983, Gran Premi de Catalunya 1988, Premi alemany de literatura infantil 1991, Premi Hans Christian Andersen – IBBY 1992 i el Premi Illustrad’Or de l’Associació Professional d’Illustradors de Catalunya 2006 Publicà, entre d’altres, El petit rei de les flors 1991, Paper Paradís 1992, Teatre de mitjanit 1993 i Fins a l’infinit 2007

Pretendent al tron de Castella com a filla legitimada 1362 de Pere I i de Maria de Padilla Reconeguda hereva per les corts 1363, hom negocià sense resultat 1368 el seu casament amb el futur Joan I de Catalunya-Aragó Es casà 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster foren reconeguts reis de Castella per la cort anglesa 1372, reivindicaren llurs drets per les armes i hi renunciaren pel tractat de Baiona 1388, que estipulà el casament de llur filla Caterina de Lancaster amb el futur Enric III de Castella

Format al Conservatori del Liceu, ha estat membre de les cobles la Moderna de la Bisbal, la Principal de Llagostera, la Principal de Girona, els Montgrins i, des del 1983, de la Principal de la Bisbal Ha compost algunes sardanes i és un dels intèrprets més reconeguts del seu instrument És també professor al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i a l’Escola de Música Conrad Saló de la Bisbal d’Empordà i tenora a la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya Al febrer del 2011, en què anuncià la seva retirada de la Principal de la Bisbal al final de la temporada, rebé la medalla de la…

Graduat en medicina per la Universitat de Michigan el 1883, practicà la medicina i la cirurgia a l’hospital St Mary de Rochester amb el seu pare, William Worral Mayo Manchester, Anglaterra 1819 - Rochester, Minnesota 1911, i germà, Charles Horace Mayo Rochester, Minnesota 1865 - Chicago 1939, amb qui cofundà, l’any 1889, el que anys més tard, el 1903, fou la Clínica Mayo, un dels centres quirúrgics més reconeguts del món William Mayo s’especialitzà en cirurgia de l’abdomen, la pelvis i el ronyó, i en operacions de càncer El 1915, conjuntament amb el seu germà iniciaren un…