Resultats de la cerca

L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan el 1135 Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al s XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan

Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic  Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero

El 1509 rebé l’hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l’abat Cisneros Després del 1526 passà a la Congregació Claustral i residí a Sant Pere de Galligants i a Sant Pau del Camp, d’on fou vicari i sotsprior Entre el 1538 i el 1540 publicà a Barcelona els tres volums de la seva Arpa de David —redactada a Sant Pau del Camp—, traducció parafrasejada dels Salms , en castellà, amb el text llatí i breus comentaris reeditada a Medina del Campo el 1545 i a Burgos el 1548

Professor d’ensenyament secundari a Saragossa, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon 1995 i Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997, i de la guia didàctica El café de la Rana 1993, redactada amb motiu de la traducció al castellà d’ El cafè de la Granota de Jesús Moncada Director de la revista mensual Temps de Franja , collabora com a periodista cultural als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón

Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”

Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’…

Autor de l’obra Arreplec de dades per a la història de Barberà redactada entre el 1899 i el 1905, quan ocupà la rectoria d’aquesta parròquia El 1904 en publicà alguns capítols en el setmanari La Conca de Barberà de Montblanc L’obra restà inèdita fins el 1984, quan el manuscrit original fou trobat en el llegat personal de Manel Miró Vendrell i fou editat per Joan Fuguet Sans Al final de la seva vida Porta veié imprès el llibre Arreplec de notícies referents a Bràfim 1930 Els seus treballs són bàsicament reculls documentals amb ús de bibliografia però sense esperit crític, on…

Professor de la Universitat de Copenhaguen, s’especialitzà en l’estudi gramatical del francès i de l’espanyol moderns La seva tesi Structure immanente de la langue française 1951 té com a objectiu l’aplicació de la teoria glossemàtica de LHjelmslev en un idioma concret Més endavant s’allunyà bastant d’aquestes idees, particularment en la seva extensa gramàtica francesa del 1965, en danès, on procura descriure com funciona una llengua, partint però de dades positives Al castellà va dedicar un llibre sobre les categories verbals, Mode, aspect et temps en espagnol 1953, i una història de la…