Resultats de la cerca

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…

Professionalment fou agent de canvi i borsa Féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1885 i el Centre Excursionista de Catalunya 1902-15 1921-23 Impulsà les obres del refugi d’Ulldeter 1907, el primer refugi a Catalunya, i promogué els Congressos Excursionistes 1910-13 excursionisme Edità els nous volums de les guies del Pirineu català , que marquen una fita important en la bibliografia excursionista 1902-24 Presidí la Lliga Excursionista 1920, primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la…

A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual fou el segon…

Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, escriví El refugi 1966, El protestantisme a Catalunya 1969 i Un segle de protestantisme a Catalunya 1970

Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya  CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933 Amb Ceferí…

Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l’islam balear, que es convertí en refugi d’intellectuals peninsulars i orientals ibn al-Labbāna, el sicilià ibn Ḥamḍīs i, especialment, ibn Ḥazm

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, entitat de la qual fou president 1935-40 El 1943 s’inaugurà a la vall de Peguera Pallars Sobirà un nou refugi del Centre Excursionista de Catalunya, que porta el seu nom

S'escapà de la matança que féu Saül contra els sacerdots de Nob, i cercà refugi en David Aquest el nomenà summe sacerdot, però, mort David, caigué en desgràcia en sostenir Adonies contra Salomó Fou destituït i deportat a Anatot

No pertanyent a la família dels arsàcides, es rebellà diverses vegades contra Fraates IV ~31 i temporalment usurpà el tron En recobrar el tron Fraates, obtingué refugi polític d’Octavià a Síria 30-29, i finalment, en la mateixa cort d’August

Segon president de la Federació Catalana d’Esquí 1935-40, promocionà l’esquí a Catalunya i al Principat d’Andorra Fou fundador de l’Esquí Club Andorrà i constructor del refugi d’Envalira 1933 Ideà el primer remuntador d’Andorra, l’any 1935 També fou membre del Centre Excursionista de Catalunya