Resultats de la cerca

Es casà amb una filla de l’emperador Miquel VIII Paleòleg Intentà de relacionar-se amb Occident tingué tractes amb el rei català Jaume I El 1270 aconseguí de rebutjar la invasió dels mogols de Transoxiana, però fracassà davant els mamelucs, que el derrotaren el 1277 i el 1281

La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, i del fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55

Format a Viena 1917, ja es destacà en el camp social en fundar l’anomenat “teatre de l’espontaneïtat”, on cada actor improvisa el seu paper Emigrat als EUA 1926, creà el psicodrama , tipus de psicoteràpia que consisteix bàsicament en un mètode de relacionar una persona amb les altres i fer-la servir com una força de repulsió o d’atracció dins el grup

Del 1931 al 1939 investigà l’evolució i estructura solars, i d’ençà del 1951 estudià la física dels cometes, dels quals intentà també d’esbrinar l’origen 1977 i de relacionar-los amb la formació del sistema solar Fou quan estudiava les cues de plasma dels cometes que suggerí que el Sol expelleix radialment un plasma que es desplaça a gran velocitat, i descobrí així l’anomenat vent solar

Protagonista directe dels esdeveniments dramàtics del seu país, sol relacionar el seu comportament i el dels seus personatges amb els fets i processos històrics La seva producció en prosa comprèn novelles politicosocials i autobiogràfiques, així com relats de temes turístics, naturalistes i cinegètics En destaquen les obres Wrzesień ‘Setembre’, 1952, Rozstaje ‘Encreuaments’, 1954, Pasierbowie ‘Els fillastres’, 1963, Pół wieku ‘Mig segle’, 1961-65, Boldyn 1969, Z wędką przez trzy kontynenty ‘A través de tres continents amb una canya de pescar’, 1971 i Akropol ‘Acròpolis’, 1975

Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques

El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia 1844, de química teòrica 1846, de matemàtiques 1847 i de física 1867-88 És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam 1855 i de la Reial Acadèmia Belga Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que…

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’arcaisme que hom…

D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…