Resultats de la cerca

Conreà la poesia científica a Petites conventions 1557 i a Amours et nouveaux échanges de pierres précieuses 1576, on descriví detalladament i amb una gran sensibilitat flors, pedres, insectes, etc Conreà també la poesia pastoral Bergerie, 1565 i 1572 i traduí Anacreont

Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on estudià a l’Escola de les Belles Arts 1951 i s’establí Hi feu la primera exposició individual l’any 1958 La seva obra evolucionà del cézannisme a un expressionisme intens que s’apropà a l'abstracció Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta, el nu femení i el retrat Durant els fets de Maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista Des d’aquest any abandonà la feina de conductor d’autobús per dedicar-se exclusivament a la pintura Des dels primers anys vuitanta, que caigué greument malalt, entrà en una…

Estudià ciències polítiques, dret, economia i sociologia a París Posteriorment, abans de graduar-se 1961-63 per l’École Nationale d’Administration ENA, fou assistent d’Herbert Marcuse a la Universitat de Brandeis Estats Units Ocupà diversos càrrecs diplomàtics Hong Kong, Pequín, Londres i oficials de caràcter cultural, entre d’altres el de delegat de la UNESCO a París 1990-94 Autor de més de seixanta llibres, l’èxit li arribà amb la novella  Le sac du palais d’été 1971, premi Renaudot, d’ambient xinès, i s’especialitzà en un tipus de narració brillant i plena de referències culturals, sovint…

Collaborador del “Mercure de France”, desplegà una gran activitat a l’escola simbolista Obres principals Esthétique de la langue française 1899 i 1955, Le problème du style 1902, La physique de l’amour 1903, Promenades littéraires 1904-13 i Promenades philosophiques 1905-09

La novella Le Grand Meaulnes 1913 el consagrà, però ell, mort en la Primera Guerra Mundial, ja no pogué veure l’èxit de la seva única obra sencera El 1922 n'aparegueren fragments de la novella Colombe Franchet , i el 1924, fragments de poesia i de prosa, publicats en diversos diaris La seva obra palesa una barreja, intelligent i poètica, de la poesia i la irrealitat amb l’acció

En collaboració amb el seu germà Remy, escriví un vast Traité de Zoologie , en sis volums 1893-99, que ha estat un text bàsic a França durant quasi mig segle Com a filòsof de la natura, seguí les petjades de Lamarck i s’oposà, així, als darwinistes

A dinou anys ingressà a l’orde benedictí Es formà primer a Tours i després amb Remy d’Auxerre, a París Visqué a Tours, on fou cantor de l’abadia de Sant Martí Ocupà el càrrec d’abat als monestirs d’Aurillac i Fleury i, des de l’any 927, al de Cluny, on succeí el seu primer abat, Berno Se sap que escriví tres himnes i una dotzena d’antífones per a l’ofici de Sant Martí, a més de sermons i comentaris bíblics Durant molt de temps se li han atribuït algunes obres teòriques l’autoria de les quals correspon, però, a l’abat italià de nom Odó d’Arezzo

Amb només catorze anys obtingué el diploma de solista del Conservatori de Bilbao i prosseguí els seus estudis musicals a París i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb Remy Principe L’any 1952 fou membre fundador de l’orquestra de cambra I Musici, amb la qual actuà com a primer violí i solista fins l’any 1967 i enregistrà una famosa versió de Les quatre estacions de Vivaldi Un any més tard fundà el Quartet Beethoven amb el pianista Marcello Abbado substituït posteriorment per Carlo Bruno, el violista Alfonso Ghedin i el violoncellista Vincenzo Altobelli també formà duet amb la…

Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de París, el 1892, tingué com a…

Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000,…