Resultats de la cerca

Féu renunciar Benet IX i es féu elegir papa Això desplagué a l’emperador Enric III, el qual el deposà i el desterrà a Colònia, on el seguí el seu diaca Hildebrand, futur Gregori VII

Aconseguí d’encapçalar la rebellió corsa contra la sobirania de Florència i es féu proclamar rei de Còrsega amb el nom de Teodor I abril del 1736 Obligat a renunciar a la corona 1738, es refugià a Londres

Professor a Angers i a la Universitat Gregoriana de Roma, fou capdavanter de la renovació tomista impulsada per Lleó XIII S'oposà al Modernisme, al liberalisme i al moviment Sillon Per la seva ajuda a l’Action Française hagué de renunciar al cardenalat

Gendre del negus Joan IV Es revoltà contra Menelik II després que aquest fou proclamat negus d’Etiòpia 1889 Derrotà els italians a les batalles de Dogali 1887 i Adua 1896, la qual cosa obligà Itàlia a renunciar llavors a la seva empresa colonial

Segon príncep de Conti Nebot de Lluís II de Borbó-Condé A partir del 1690 combaté als Països Baixos El 1697 hagué de renunciar a la corona de Polònia davant la candidatura d’August II Posteriorment fou nomenat governador del Llenguadoc i comandant en cap a Flandes

Fill i successor de Carles Manuel III Durant la Revolució Francesa acollí molts nobles fugitius i trencà les relacions amb França Els exèrcits francesos ocuparen Savoia i el comtat de Niça 1792 i Víctor Amadeu II, vençut per Napoleó 1796, hi hagué de renunciar tractat de París, 1796

Al servei de Benet XIII, fou creat cardenal a Perpinyà el 1408 Tot i haver escrit un tractat en defensa de la legitimitat del papa Luna i d’haver-lo seguit pertot, el 1417 l’incità a renunciar, i l’any següent passà a l’obediència de Martí V

Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818

Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí

Fill de l’arxiduc Ferran d’Àustria i de Maria Beatriu, duquessa de Mòdena Expulsats els francesos 1814, ocupà el tron a Mòdena i, tot comptant amb els liberals, intentà de fer-se proclamar rei d’Itàlia, però hi hagué de renunciar davant l’amenaça de la intervenció austríaca Pel febrer del 1831 sufocà una insurrecció liberal i el 1844 incorporà als seus estats el ducat de Guastalla