Resultats de la cerca

Aprofitant la desmembració de l’imperi Bizantí i les rivalitats de les repúbliques de Venècia i Gènova, s’expandí pels Balcans Edirne, 1365 Sofia, 1385 Tessalònica, 1387 etc, s’afermà a Anatòlia i sotmeté a vassallatge Joan V Paleòleg

Actuà d’àrbitre en diferents plets fronterers entre repúbliques americanes President de l’Asociación Española de Derecho Internacional i vicepresident de l’Instituto Colonial Publicà Catalina de Aragón y Carolina de Brunswick 1881, Tratado del derecho internacional público 1887-89, Colección de los tratados celebrados por nuestros gobiernos con los estados extranjeros desde el reinado de doña Isabel II hasta nuestros días 1892, Bibliographie du droit international París 1905-10

Comte de Luxemburg 1288, fou rei de Germània, en succeir Albert I 1308, i de Romans 1309 El 1310 passà a Itàlia, d’on fou coronat rei 1311, i anà a Roma per ésser coronat emperador pels legats de Climent V 1312, però topà amb l’oposició de les repúbliques urbanes i del rei Robert I de Nàpols Aleshores s’alià amb Frederic II de Sicília i preparà una expedició contra Nàpols

Màxim guardonat en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, on obtingué sis medalles d’or en el concurs individual i per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques, en el cavall amb arcs, en les barres paralleles, en el salt al cavall i en anelles Només el nedador nord-americà M Spitz superà V Scherbo en nombre de medalles, ja que n'obtingué set d’or a Munic'72

Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’Amèrica del Sud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Guanyadora de la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Seül el 1988 en el concurs individual, de la medalla d’or per equips URSS, de la medalla d’or en el salt al cavall i de la medalla d’argent en els exercicis a terra Fou campiona del món el 1989, campiona d’Europa el 1990 i subcampiona del món el 1991 En els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 obtingué la medalla d’or en el concurs per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques però per a ella fou un gran fracàs

Elegit diputat per Virgínia 1782-86, fou senador 1790, ambaixador a París 1794-96 i governador de Virgínia 1799-1802 El 1803 Jefferson li encarregà la compra de la Louisiana Secretari d’estat 1811-17, candidat pels republicans, fou elegit president 1817-21 i reelegit 1821-25 Obtingué la Florida de la monarquia hispànica 1819 i intentà d’oposar-se als estats esclavistes del sud en limitar llur expansió compromís de Missouri, 1820 Reconegué les repúbliques sud-americanes i preconitzà la denominada doctrina Monroe, que proclamava el tancament d’Amèrica a la colonització europea i…

Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven…

Estudià música amb R Glière i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La fàbrica', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939 es dedicà a viatjar per les repúbliques…