Resultats de la cerca

Presidí una ambaixada davant Atenes per a demanar ajut contra els siracusans Establert a Grècia, hi exercí com a sofista i influí sobre els oradors àtics i sobre Tucídides A l’obra Sobre la natura i el no-ésser sostenia la impossibilitat de coneixement i de comunicació de l’ésser Gòrgies és també el personatge central del diàleg homònim de Plató, on apareix més com a retòric que no pas com a filòsof

Beneficiat de la seu de Mallorca 1533 Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566

Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric

Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc

D’estil retòric i convencional, és autor del poema didàctic The Pleasures of Imagination 1744 i de la sàtira política An Epistle to Curio 1744

Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols

Portà una vida aventurera lluità al costat de Franco a la Guerra Civil Espanyola i dels aliats a la Segona Guerra Mundial Entre els seus llibres de poemes, de to retòric i intenció satírica, destaca Adamastor 1930, Flowering Reeds 1933 i Talking Bronco 1946

Retòric i gramàtic de la cort, a la mort de Valentinià II fou proclamat emperador a instàncies del general franc Arbogast Per cercar un suport, restaurà el paganisme, però no fou reconegut per l’emperador Teodosi, el qual el derrotà al riu Frigidus, on morí

Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931