Resultats de la cerca

Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Nebot d’ Aristides Maillol , residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S’installà a París, el 1889, i feu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i feu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista

Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona

A París 1812-16 edità manuscrits i una gramàtica del sànscrit La seva grandesa, però, cal cercar-la en la lingüística estricta El 1816 publicà Über das Conjugations-system der Sanskritsprache , on comparava la conjugació sànscrita amb les del llatí, el grec, el persa i el germànic, obra que és l’inici de la gramàtica comparativa de l’indoeuropeu, ensems amb els treballs de Rasmus Kristian Rask Amb Vergleichende Grammatik des Sanskrit, Zend, Griechischen, Lateinischen, Litthauischen, Altslavischen, Gothischen und Deutschen 1832-52 volgué remuntar-se fins a l’origen de tot el sistema flexional…

Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch   L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer retrobar l’…

Professor d’art a la Universitat Ramon Llull Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novella Núvolscom 2001, una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima 2013 i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic 2022 Ha publicat també poesia  Com si tinguessis temps 2014,  Ulls al bosc 2019 i L’Estrany 2024, que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és 2024 En collaboració amb altres autors, ha escrit els guions televisius Dones d’…

Fill del sindicalista Joan Vives i Remolins Encara infant, a set anys, emigrà amb tota la família a l’Argentina per retrobar-hi el seu pare Hi féu estudis de tècnic tèxtil i posteriorrment muntà una indústria en aquesta branca Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor de tecnologia tèxtil a I'Instituto Textil Argentino i, arran de la seva remarcable activitat empresarial, fou un dels representants de la Unión Industrial Argentina Des d’infant fou introduït en el medi dels catalans residents en aquest país als deu anys ja freqüentava el Casal Català de Buenos Aires i s…

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…