Resultats de la cerca

El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a…

Entre el 1981 i el 1986 estudià a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam, ciutat on viu i treballa Ha mostrat interès per la cultura juvenil, els seus ritus i formes d’expressió i per com es constitueix socialment la identitat dels joves en el seu propi entorn i en el món dels adults Realitza sèries de fotografies i videoretrats de nens i d’adolescents en contexts determinats Beaches The Buzzclub , Liverpool , UK/Mysteryworld , Zaandam , NL , presentada al MACBA a l’estiu del 1998, amb imatges preses a discoteques El reflex de la discrepància entre la uniformitat, les normes i…

Estudià a la Rietveld Acadèmia d’Amsterdam i a l’Architectural Association de Londres, on es diplomà el 1987 Ha realitzat diverses obres d’enginyeria civil, com la Central Elèctrica a Amersfoort 1989-93 o el pont Erasmus de Rotterdam, on es pot apreciar la seva formació en l’estudi de Santiago Calatrava La utilització de l’ordinador en la concepció i en la realització caracteritza les obres fetes als Països Baixos, com l’edifici Karbouw, a Amersfoort 1990-92, l’ampliació del Rijksmuseum Twente, a Enschede, 1992-96 o la casa Moebius, a Het Gooi 1993-97 L’any 1998 s’associà amb Caroline Bos,…

Estudià a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, a Tortosa, i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, però la seva formació és també en bona part autodidàctica Ha anat completant el seu univers amb constants viatges i exposicions arreu d’Europa Creador d’una obra molt particular i personal, el seu estil ha evolucionat des del tractament més acadèmic dels paisatges i els valors plàstics evocadors de la realitat fins a la geometria de les masses, de tons severs, amb valors escultòrics, que l’entronquen amb la tradició geomètrica de l’avantguarda europea del primer terç del segle…

Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal…