Resultats de la cerca

Del 1907 al 1922 residí a Europa, on s’interessà per l’avantguarda i abandonà l’academicisme Identificat amb els ideals revolucionaris de la seva pàtria, tornà a Mèxic 1922, on, amb DASiqueiros, estudià l’art antic dels maies i dels asteques, que influïren notablement la seva pintura Estigué casat amb la pintora Frida Kahlo És l’artista que s’ha dedicat més intensament al fresc monumental i públic hi exaltà tota la història mexicana des dels precolombins fins a la revolució, amb un realisme vigorós i popular de colors vius i sense concessions Té murals a l’Escuela Nacional…

Més conegut com Sito Rivera, fou jugador i entrenador de la UE Mataró 1977-82, amb el qual arribà a la màxima categoria estatal Posteriorment jugà al FS Vilassar de Mar 1983-84 i en fou entrenador 1986-97, el primer equip del qual pujà a la divisió de plata Al mateix temps guanyà el Campionat d’Espanya juvenil amb la selecció catalana 1993 Després d’entrenar el Gavà FS a la divisió de plata 1997-99, debutà a la divisió d’honor amb el FS Martorell 2000, amb el qual guanyà la Copa Catalunya 2000 Retornà al Gavà FS 2001, fou coordinador tècnic del FS Martorell 2002-03, entrenador…

Collaborà amb José Artigas Cap del partit colorado , fou ministre de la guerra 1829 i primer president de la República 1830 Molt popular entre els peons i ramaders de l’interior, derrotà l’oposició del general Lavalleja 1832-34 i s’encarà a les reclamacions dels espanyols Hagué de resistir l’enfrontament de Manuel Oribe, del partit blanco , que tenia el suport del president argentí Juan Manuel de Rosas Al final de la guerra civil fou proposada una presidència tripartida, Lavalleja, Flores i Rivera, que aquest ja no pogué compartir, perquè morí aleshores

Rebé les primeres lliçons del seu pare, saxofonista i afeccionat al jazz A dotze anys entrà al Conservatori de l’Havana, on estudià amb Chucho Valdés A partir dels catorze anys tocà professionalment i més tard entrà a l’Orquesta Cubana de Música Moderna Aquesta formació desembocà el 1973 en el grup Irakere, que obtingué un gran èxit arreu del món El 1980, durant una d’aquestes gires i mentre era a Catalunya, D’Rivera optà per abandonar aquesta formació i marxà a Nova York, on poc després actuà amb Alfred McCoy Tyner i sobretot amb Dizzy Gillespie, que fou el seu mentor als…

Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El Hombre Acecha i Los Refranes…

Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip del FC…

Jugà al FC Barcelona 1971-83 i guanyà tres Lligues 1973, 1980, 1982, tres Copes d’Espanya 1972, 1973, 1983 i dues Lligues Catalanes 1982, 1983 Es retirà el 1983, però continuà lligat al Barça com a tècnic fins el 2003 Accedí al càrrec a mitjan temporada 1983-84 substituint Sergi Petit i el mateix curs guanyà la Recopa, el primer títol europeu de la secció Posteriorment forjà l’equip d’handbol hegemònic de la dècada dels noranta, conegut com Dream Team , que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 En el seu palmarès com a tècnic barcelonista, també hi figuren quatre Recopes d’Europa 1985,…

Ingressà a l’orde dels salesians i fou ordenat prevere el 1953 Es doctorà en dret canònic a Torí El 1960 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador i el 1977 bisbe de Santiago de María, fins que fou cridat a ocupar la seu de l’arquebisbat de San Salvador, vacant per l’assassinat d’ Óscar Arnulfo Romero 1980 Continuà la línia de compromís social del seu antecessor i esdevingué mitjancer de pau entre el govern i el Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional

Mestre a l’Escola Normal Superior de Bogotà, fou inspector d’ensenyament a Tolima Doctor en dret, fou diputat i figurà en les delegacions colombianes que anaren a Mèxic 1921, al Perú 1924 i a Cuba 1928 Morí en plena joventut, de resultes d’una hemiplegia S'inicià com a poeta modernista de tendència parnassiana els seus sonets Tierra de promisión 1921 constitueixen un monument a la natura colombiana Fou autor d’una única però gran novella, La Vorágine 1924, fresc de la selva amazònica de ressonàncies èpiques, que tingué una gran influència en la novella llatinoamericana posterior

El 2006 fitxà pel Barcelona Universitari Club, i el 2007, pel Futbol Club Barcelona Jugava en la segona i la tercera línia de l’equip